Un pas ferm cap a la democratització de l’energia

Dies enrere vaig poder assistir a la jornada L’energia: on, com, quan i quanta, organitzada pel Grup SEGRE i la Fundació Horitzons 2050. Una de les propostes que es va posar sobre la taula –i que comptava amb força unanimitat– és l’ampliació del radi per a la distribució de l’energia generada per les comunitats energètiques. La generació d’energia renovable no només representa una opció més sostenible, sinó també una via per fer de la producció energètica una acció col·lectiva i de proximitat. Es tracta de passar d’un model basat en l’oligopoli energètic i el client passiu a un sistema on la ciutadania esdevingui agent actiu i protagonista del canvi.

Amb aquesta visió, Esquerra Republicana ha negociat amb el govern espanyol i, aquest dimarts, van veure els resultats quan el consell de ministres ha aprovat passar dels 500 metres actuals a 5 quilòmetres de radi per a l’autoconsum, per a instal·lacions fotovoltaiques de fins a 5 megawatts. Amb aquest avenç fem possible que moltes més persones, col·lectius i empreses participin de forma activa en la imprescindible transició energètica. A les comarques de Ponent ja existeixen exemples d’èxit de comunitats energètiques que demostren que el camí és viable. Hauríem volgut que aquesta distància fos encara més gran, però estem satisfets d’aquest primer pas endavant.

Durant la jornada, les persones expertes van alertar també de dos obstacles per a l’autoconsum comunitari: la burocràcia i les traves de les grans elèctriques. Per abordar el primer, aquest mateix dimarts es va aprovar, a proposta d’Esquerra Republicana, la creació de la figura del gestor energètic. Aquest nou perfil haurà de facilitar la coordinació i simplificar els processos administratius, tot fent més accessible la generació d’energia comunitària. És, sens dubte, un pas significatiu per afavorir un model més participatiu.

Però la transformació no s’acaba aquí. Si volem una energia 100% renovable, el canvi de model ha de ser estructural. Cal deixar enrere el model energètic vertical, centralitzat i sovint especulatiu, per apostar decididament per un model descentralitzat i distribuït. Un model que neixi del territori, que sigui compatible amb l’activitat agrària i que no respongui als interessos de fons d’inversió, sinó a les necessitats reals de la població.

Amb aquesta mateixa lògica vam presentar setmanes enrere una proposició de llei al Senat per democratitzar les línies de distribució elèctrica. Una proposta que reclamava el reconeixement de la titularitat pública de les xarxes de distribució i la seva gestió directa o mitjançant concessió per part dels municipis. Tot i que la iniciativa no va prosperar pel vot en contra de PP, Vox i l’abstenció de Junts, és una mostra de l’aposta decidida per corregir dèficits històrics i d’obrir camí cap a una transició energètica justa, democràtica i arrelada al territori. I en aquest camí, cada passa compta.