La pagesia no només alimenta, també descontamina

A casa nostra, molts pagesos i pageses treballen la terra cada dia amb esforç, constància i una saviesa que ve de lluny a la vegada que aposten per la innovació. Fan molt més que produir aliments: tenen a les mans una eina poderosa per cuidar el planeta. I això s’ha de dir ben alt: el camp pot ser clau per combatre el canvi climàtic. Potser no ho sembla a primera vista, però cada cop que es cultiva una hectàrea de cereals, oliveres, fruiters, ametllers o vinya s’està capturant CO2 de l’aire. Gràcies a la fotosíntesi, les plantes agafen el carboni que ens escalfaria l’atmosfera i el converteixen en vida i aliments. Amb bones pràctiques agrícoles, aquesta capacitat pot ser enorme: entre 2 i 6 tones de CO2 per hectàrea i any, o fins i tot més si es fan cobertes vegetals. I això sense comptar el que emmagatzema el sòl quan es tracta bé.

En canvi, les ciutats i tots plegats en el dia a dia no absorbim CO2: el generem. Amb els cotxes, els edificis, les fàbriques... el contrast és clar: mentre el món rural pot netejar l’aire, l’urbà l’embruta. El problema és que aquest paper de la pagesia no es reconeix ni es compensa com caldria. Sovint se’ns diu que contaminem, però no s’explica una funció fonamental dels cultius, la de descarbonitzar i la de cuidar el territori i el medi ambient, sobretot per part d’aquella agricultura familiar que sap que deixarà el llegat a la següent generació. De fet, molts pagesos ja treballen amb pràctiques sostenibles, per responsabilitat, per amor a la terra o simplement perquè saben que cuidar el sòl és cuidar el futur.

En el segon Congrés de Repoblament celebrat a principis de juny a Sort (Pallars Sobirà), diverses veus autoritzades van anunciar que cal cercar una possible compensació cap al món rural. És per això que cal reivindicar el valor ambiental de la pagesia. Perquè no només produïm menjar: també cuidem boscos, mantenim paisatges, prevenim incendis i ajudem a frenar l’escalfament global. Això ha de tenir un retorn: suport institucional, reconeixement social i una valorització efectiva.

Hem de continuar avançant, si en algunes regions del món han fet possible monetitzar la captura de CO2 mitjançant els cultius, sobretot als EUA i Austràlia, hem de continuar treballant en aquest camp emergent, ja que l’agricultura catalana hi té molt potencial.

Ara que tant es parla de transició ecològica, recordem una cosa: sense món rural, no hi ha futur verd. I sense pagesos, no hi ha món rural. El nostre ofici és antic, però el seu valor és més actual que mai. Som part de la solució. Treballem la terra, sí!... però també cuidem el planeta.