On anem i d’on venim
Filòloga i directora d’una acadèmia privada
Reflexions transcendents a banda, hi ha dies que prou feines tinc a saber on soc i per on passo.
Ahir un alumne em preguntava què era un complemento locativo argumental. Em van venir ganes d’explicar-li què en penso de determinada terminologia lingüística, però de seguida vaig tenir un atac d’empatia. Amb la selectivitat a tocar, el que menys necessita un adolescent estressat és posar en dubte el sentit del que estudia. Si t’has passat la secundària i mig batxillerat sense saber que un determinat complement existeix i ara has de córrer a trobar-ne una definició i un exemple, les reflexions afegides no serien la teua prioritat.
El sistema educatiu ve d’on ve, però hauria de tenir temps de pensar cap a on va i on vol arribar. Ara que la filosofia i el llatí ja són matèries en vies d’extinció, té trons introduir al vocabulari gramatical dels estudiants termes com argument i locatiu. Com si fossin la gran novetat que il·luminarà no sé què i els conduirà no sé on. Estic d’etiquetes noves i reciclades fins al monyo! I dels creatius d’etiquetes fins més amunt!
Ja deu ser ben veritat que tots els camins porten a Roma. Recordo els complements de lloc que remenaven: UBI (on ets), UNDE (d’on vens), QUO (on vas) i QUA (per on passes). No em va resultar gens estranya la necessitat de concreció espacial venint d’un poble de mena conqueridora.
Haver d’explicar que un verb com ara residir sempre demana un lloc on fer-ho (complemento locativo argumental) i que un verb com ara estudiar pot prescindir de la ubicació (complemento circunstancial de lugar), em provoca més d’una objecció de consciència. Perquè no puc deixar de pensar en la importància d’estudiar en un lloc o altre. Potser el tinc jo, el problema, negant-me a menystenir les circumstàncies de les nostres accions, argumentals o no segons els criteris gramaticals de torn.
Definició i exemple a contracor: Un complemento locativo argumental (CLA) es un complemento de lugar exigido por el significado del verbo. Exemple que no falla: Reside en casa de sus padres.
Si aprova la selectivitat amb prou nota, el Josep canviarà de residència i estudiarà a Barcelona. El complemento locativo argumental, clavat al dossier, no crec pas que l’hi acompanyi.
Massa problemes –ja em sap greu que la llengua no se n’escapi– acostumen a residir a les etiquetes estretes. I tantes estanteries –el Josep ho comença a veure clar– fan que l’habitació sembli un tut.
