Estiu als CRAE de Lleida

L’estiu, per a molts infants i adolescents, és sinònim de llibertat i descans. Però per als nens i nenes que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) de Lleida pot ser un període especialment intens i exigent.

Aquests infants han hagut de ser separats temporalment de les seves famílies per motius diversos i viuen tutelats per l’administració. Als CRAE, els educadors i educadores socials els ofereixen estabilitat emocional i educativa. Durant el curs, l’escola estructura el dia i actua com a suport. Però a l’estiu, amb les escoles tancades, aquest suport desapareix i el pes del dia a dia recau encara més sobre els equips educatius.

Una de les dificultats habituals és el relleu de personal. Com tothom, els professionals fan vacances, i això implica l’entrada de nous referents. Tot i estar formats, sovint no tenen els vincles consolidats amb els infants, cosa que pot generar inestabilitat emocional en nens i nenes que ja han viscut trencaments importants.

A Lleida, a més, l’estiu coincideix amb l’arribada de temporers per la campanya de la fruita. Algunes famílies venen amb infants en situació de vulnerabilitat, sense accés a serveis o xarxes de suport. Això pot derivar, en alguns casos, en mesures de protecció que incrementen la pressió sobre el sistema.

Encara que no sempre augmenten els ingressos als CRAE, el context estiuenc genera més risc i exigeix més recursos. Els equips substituts assumeixen una gran responsabilitat, sovint en un clima de canvi constant.

Tot i aquestes dificultats, els infants dels CRAE participen activament de la vida de la ciutat: assisteixen a casals, campus esportius i activitats culturals. Aquesta integració real ajuda a trencar estigmes i a promoure una convivència basada en el respecte i la inclusió.

Aquesta participació, però, requereix un gran esforç per part dels equips educatius. Són ells qui organitzen, acompanyen, posen límits i fan sentir a cada infant que algú el veu i l’acompanya. Sostenir la vida quotidiana d’un CRAE a l’estiu requereix empatia, flexibilitat i un compromís ferm amb el benestar dels infants.

Cal recordar que la protecció dels infants no pot tenir temporades baixes. El benestar ha de ser una prioritat també al juliol i a l’agost.

Això implica garantir recursos, continuïtat educativa i emocional, i reconèixer la tasca imprescindible dels professionals que sostenen aquests espais.

L’estiu també pot ser una oportunitat per enfortir vincles, oferir noves experiències i consolidar processos personals. Però per fer-ho possible, el sistema ha d’estar preparat, no només amb pressupostos adequats, sinó amb una mirada centrada en el dret dels infants a créixer amb dignitat i estabilitat.

Parlar dels CRAE a l’estiu és posar llum a una realitat sovint invisible entre titulars estiuencs. Però és una realitat que ens interpel·la com a societat. Perquè, al capdavall, la manera com cuidem els infants més vulnerables diu molt del món que volem construir.