Article 3: trencant les regles des de dins

Tu ja saps com va això: et fiques en una empresa, veus com funcionen les coses i hi ha dos camins. Un és adaptar-te al sistema. L’altre és qüestionar-lo. I encara que el primer és més còmode, el segon... el segon és el que està canviant el joc.

Cada vegada hi ha més líders que s’estan cansant de repetir patrons que no funcionen. Gent que diu: “Escolta, això de les reunions eternes... de veritat cal?”, o “i si deixem que l’equip elegeixi el seu horari?”, o fins i tot “i si eliminem les avaluacions anuals perquè només generen ansietat?” Rebels, sí. Però amb causa.

No parlem de trencar per trencar. Parlem de liderar amb consciència. De desafiar la inèrcia. De fer les coses diferents perquè la realitat ja no és la mateixa que fa deu anys. I moltes de les regles que seguim avui venen d’una era on les coses funcionaven diferent. Ja no estem allà.

Tinc un company que va eliminar els correus interns al seu equip. Tot ho fan per xats o en una pàgina compartida. Al principi hi va haver caos, clar. Però avui el seu equip està més alineat que mai. Perquè la regla era absurda, només seguia allà per costum. Qüestionar-la va ser el primer pas per reinventar la forma en què treballaven.

Un altre cas: una amiga meua a recursos humans va eliminar el dress code a la seua oficina corporativa (d’aquestes que semblaven serveis de Suits). Resultat: la gent venia més còmoda, més ella mateixa, i fins van pujar els nivells de confiança interna. Perquè de vegades la roba és més que roba. És un senyal de com et sents.

Trencar les regles no és fàcil. Hi ha por. Hi ha resistència. Fins i tot hi pot haver conseqüències. Però moltes vegades és l’únic camí per avançar. Per evolucionar. Per crear entorns on la gent no només treballa, sinó que floreix.

Ser líder avui no és tenir totes les respostes, sinó ser el primer a fer la pregunta que incomoda. I sostenir el silenci que ve després. Ser el que diu: “I si ho fem diferent?” sabent que et pots equivocar, però també sabent que si ningú no ho intenta, res no canvia.

Així que si tu també estàs veient coses que grinyolen... benvingut. Potser ets un rebel amb causa. I et necessitem molt més del que creus. Perquè els canvis que de veritat valen la pena gairebé sempre comencen amb algú que s’atreveix a dir: “Això ja no té sentit. Fem una cosa nova.”

Trencar les regles és com obrir una finestra en una habitació on fa anys que l’aire està estancat: al principi entra un vent fred que incomoda, que fa tremolar papers i certeses, però després, a poc a poc, tot respira diferent.

Potser ets un d’aquests que empenyen la finestra per obrir-la, encara que tots et demanin que la deixis tancada. I si ho ets, gràcies. Perquè sense els que s’atreveixen, el món es queda quiet... i la vida, com les flors sense llum, deixa de créixer.

Un líder rebel amb ànima d’estoic és com aquest far que, encara que la tempesta el colpegi una vegada i una altra, continua encès. No intenta callar el vent ni domar les onades; només es manté ferm, recordant a tothom que fins i tot enmig del caos hi ha un rumb possible. I potser ets tu qui avui empeny aquesta finestra o manté viva aquesta llum.

Si és així, no ho oblidis: de vegades, els canvis que salven llocs i persones comencen amb un gest petit... i amb algú que es nega a abaixar la mirada.