Bovera: Crònica d’una pèrdua anunciada

Amb aquest article d’opinió volem mostrar el nostre posicionament, clarament crític i emotiu, davant la construcció d’una instal·lació de ramaderia porcina industrial a Bovera. És un manifest que barreja fets i arguments ètics, mediambientals i identitaris per denunciar un model de desenvolupament que considerem perjudicial per al territori i la seva gent, sobretot quan qui se’ns hi instal·la no viu ni té cap lligam i relació amb el poble, i ho fa per utilitzar els nostres recursos naturals per al seu benefici econòmic.

El grup municipal d’Independents per Bovera (IxB) ja es va fer ressò d’aquesta actuació tan aviat vam rebre els decrets dictats al febrer del 2024. Ens deien que semblava que era una granja més, d’alguna cosa s’ha de viure... Tanmateix, han saltat les alarmes al veure la transformació impactant en la configuració física del paisatge, amb una intervenció a gran escala que té una afectació integral. Les obres ja han començat: s’ha trencat la muntanya, ha desaparegut la vall i s’ha aplanat el terreny. El paisatge agrícola ha estat arrasat. La bellesa i el valor cultural d’oliveres, bancals, marges de pedra seca, entre altres elements, han desaparegut.

A començaments del 2024 es va aprovar la construcció d’aquesta instal·lació porcina al terme municipal de Bovera, concretament a la partida de Les Rebolledes. Aquesta explotació acollirà 746 truges reproductores, 3.500 garrins, 450 truges de reposició i 4 mascles. Al darrere del projecte hi ha Pig LiveStock Union S.L., una empresa que ja compta amb més de 300 explotacions (pròpies i integrades) a Catalunya i Aragó.

Aquest projecte es va impulsar amb l’aprovació i l’estímul de l’alcalde de Bovera, quan va concedir, unilateralment, el permís d’obres sol·licitat per l’empresa per a dur a terme una instal·lació porcina d’una envergadura desmesurada. L’adquisició dels terrenys va ser feta a dues famílies del poble: val a dir que el primer terreny i el més gran es va adquirir a la família d’un regidor de l’equip de govern de l’Ajuntament (caldria preguntar-nos si hi ha un conflicte d’interessos i una manca de transparència del govern local). Ho deixem al criteri del lector.

La granja no aporta cap benefici real per a Bovera: no generarà llocs de treball consolidats al municipi, no revitalitzarà el poble ni millorarà les condicions de vida dels habitants. En canvi, ens aboca a un impacte ambiental i social molt elevat: pèrdua del paisatge, pudors, contaminació de sòls i aigües, trànsit pesant a les nostres pistes, carreteres i pobles i la degradació de la qualitat de vida. Experiències en territoris propers, com són el Baix Cinca o la Llitera, ja han posat de manifest els grans inconvenients d’aquest model extensiu de ramaderia industrial, tant que el Govern d’Aragó ha començat a rebutjar nous projectes per raons ambientals. És aquest el futur que volem per a Bovera? Ens hem de vendre per una promesa buida, sense fonament, de repoblament? A quin preu? Comparem aquesta acció amb els objectius fixats per invertir els Fons de Transició Nuclear, 456.636 € atorgats a Bovera: mentre per una banda es decideix invertir aquests fons en projectes que aposten per al desenvolupament sostenible, diversificat i participatiu, la innovació i la transició verda, per l’altra banda exposem el nostre entorn a la degradació de la qualitat de vida. Deixem aquesta reflexió també al vostre criteri.

Així doncs conclourem que l’antagonisme es manifesta entre un model imposat i extractiu (granja porcina) i un model planificat i teòricament sostenible (fons de transició).

El conflicte rau en el fet que la instal·lació porcina (no oblidem que forana al poble) representa un model que no posa el territori i la seva gent al centre. Poden els dos models de desenvolupament anar de la mà? Són compatibles? La nostra opinió és un no rotund. Si el repoblament i el progrés que se’ns ofereixen és el dels porcs que de fora vingueren i de casa ens tragueren, nosaltres, senyors i senyores, no els donarem la mà.