Futur a Ponent: feina, pagesia i energia pròpia

Les terres de Lleida tenen paisatges que enamoren, pobles amb història i gent que treballa amb passió i constància. Som un territori amb identitat pròpia i amb una manera de fer que ens ha permès superar moments difícils. Però, malgrat tot això, massa sovint els nostres joves marxen perquè no hi veuen futur. Aquest és el gran repte que tenim com a país: aconseguir que les comarques de Ponent siguin un lloc on viure, créixer i projectar el futur.

Avui, molts pobles pateixen les conseqüències d’un cercle pervers: manca de feina estable, dificultats per accedir a un habitatge i serveis públics, sobretot el transport, insuficients. Tot plegat provoca que la gent marxi i que l’esperança es difumini. Però aquest destí no està escrit: tenim tot el necessari per canviar-lo. Pagesos compromesos, una indústria amb potencial per transformar els nostres productes, i comunitats locals plenes de força i iniciativa.

El futur passa, en primer lloc, perquè els joves puguin veure clarament que aquí hi ha futur: feina de qualitat, habitatge assequible i transport públic que connecti els pobles. Passa per una pagesia respectada i valorada, amb preus justos que garanteixin el relleu generacional i que facin atractiu ser agricultor o ramader al segle XXI. Passa també per una indústria arrelada i sostenible, que transformi el que produïm, que generi oportunitats sense obligar ningú a marxar.

No partim de zero. Tenim actius importants que hem de posar en valor. La Universitat de Lleida és un motor de recerca i coneixement que pot enfortir sectors estratègics com l’agroalimentari, la salut o el tecnològic. Els centres de formació professional preparen centenars de joves cada any, que han de poder trobar al territori les oportunitats laborals que necessiten per no haver de fer les maletes. Les cambres de comerç i les entitats que acompanyen petites i mitjanes empreses que són la base del nostre teixit productiu. Aquest és el nostre capital humà i social, i és imprescindible cuidar-lo i projectar-lo cap al futur.

Però també hem d’alçar la veu contra aquells projectes que només veuen les terres de Lleida com un lloc on posar allò que ningú vol. La incineradora de Juneda o determinades plantes de biogàs en són un exemple clar: concentren emissions i males olors, no fixen població, generen rebuig i agreugen la qualitat de l’aire en un territori ja prou castigat. No és aquesta la manera de construir futur. Nosaltres no volem ser un territori de sacrifici, sinó un territori d’oportunitats.

El futur passa per energia neta i de proximitat, per garantir una agricultura digna i per una indústria arrelada. En aquest camí, les comunitats energètiques locals poden ser un actor clau. Omplir teulades amb plaques solars no és només produir energia renovable: és estalviar diners a famílies, pagesos i petites empreses, és reduir la dependència de les grans companyies i aprendre a gestionar els nostres recursos naturals de manera col·lectiva. És una aposta que dona futur, que ens fa més lliures i que reforça l’arrelament al territori.

A Esquerra Republicana fa temps que treballem en aquesta direcció. Defensem que el desenvolupament de Ponent s’ha de basar en un nou model productiu que combini la força de la nostra pagesia amb la innovació industrial i tecnològica. Hem impulsat propostes per garantir que els fons europeus i els projectes de transició energètica arribin de debò a les nostres comarques. No volem ser dependents ni subordinats: volem ser protagonistes del nostre futur.

Si ho fem bé, els nostres pobles seran llocs per créixer, estudiar, treballar i somiar. Les comarques de Lleida poden esdevenir un referent de vida digna, oportunitats reals i innovació.

El repte és gran, sí, però les oportunitats també ho són. I si treballem plegats, amb orgull i esperança, podrem demostrar que les terres de Lleida no són un territori de pas, sinó un territori de futur.