Gris o verd?

Si a tu també et sembla que Lleida és massa gris, que hi ha massa ciment i falten espais verds dins la ciutat, et recomanem seguir llegint. Estan en joc cinc grans parcs verds a les zones d’Instituts, Mariola, Balàfia, Secà i Mangraners.

I això és així perquè en el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), en el nou plantejament urbanístic que ha de definir la Lleida dels propers 20 anys i que s’està elaborant ara mateix, els cinc grans parcs urbans que estaven previstos en aquests barris desapareixen dels plànols. T’expliquem com va la cosa.

Ara mateix Lleida té un sistema de verd format per tres grans parcs d’Interès Natural –el de Mas de Melons, el d’Alfés i el de La Mitjana–; cinc Parcs territorials –el del Riu, Butsènit, Granyena, Les Basses i la Cerdera–; i ja dins de la trama urbana, 15 grans Parcs Urbans –dels quals cinc encara no s’han desenvolupat–, a més del verd que trobem (quan n’hi ha i quan no es mor o el tallen) en places, carrers i rambles.

El sistema dels 15 parcs urbans estava pensat per garantir una ciutat esponjada, amb un gran parc central, el del Turó de la Seu Vella, i un conjunt de parcs als diferents barris, que connectessin la ciutat amb l’Horta. Uns parcs urbans de gran dimensió (per sobre de les tres hectàrees), que combinen funcions socials i ambientals. Pulmons verds que ajuden a rebaixar l’efecte illa de calor i a garantir biodiversitat, són també espais d’esbarjo i de benestar social oberts a tota la població.

Però, mentre que el planejament urbanístic vigent diu que Lleida tindrà 15 grans parcs urbans, en l’Avanç del POUM, aprovat amb els vots de PSC, Junts i PP, només en figuren 10. Es renuncia als parcs de Rufea-Instituts, Vallcalent-Mariola, Hospitals-Balàfia, Secà de Sant Pere-Marimunt i Mangraners-Quatre Pilans, i es proposa una ciutat més densa i més grisa.

Això ens sembla especialment greu perquè precisament Balàfia, Rufea-Instituts, Mangraners, part del Secà o zones de la Mariola, són zones on es concentra l’efecte illa de calor, amb temperatures a l’estiu per sobre de les de la resta de la ciutat, segons els propis informes de l’Ajuntament. I per tant, són zones on fa molta falta disposar d’espais verds de qualitat que contribueixin a protegir la població del rigor climàtic i a regular l’ecologia urbana aportant frescor i biodiversitat.

També ens sembla greu perquè aquests barris d’on el govern esborra els grans parcs urbans són barris amb una vulnerabilitat social per sobre de la mitjana de la ciutat. Zones amb rendes baixes, marcades per la segregació social i urbana, on, per tant, fa molta falta disposar d’aquests parcs urbans: espais d’esbarjo, de lleure, de calma, d’integració, d’aprenentatge i de benestar.

En un moment en què es combina una crisi climàtica i ambiental i una crisi social, ens sembla que Lleida no pot renunciar a aquests Parcs Urbans. Al contrari. Hem de pensar en un urbanisme més innovador, que tregui ciment i rebaixi la densitat urbana, en favor d’una ciutat més saludable, més cohesionada, amb espais verds de qualitat accessibles i pròxims a tots els barris, i amb especial atenció a revertir les vulnerabilitats (climàtiques i socials) que afecten precisament els barris d’on alguns pretenen eliminar els parcs urbans.

Som a temps d’aturar-ho i per això des del comúdelleida estem plantejant al govern que rectifiqui i que, com a mínim, mantingui en el POUM els 15 grans parcs urbans que ja tenim en el planejament vigent. Et convidem a sumar-te a aquesta demanda.