Invertir en el món rural

Aquest estiu hem patit incendis forestals molt greus amb pèrdua de vides humanes. Incendis de sisena generació, com el del passat juliol que va afectar municipis de les comarques de la Segarra, la Noguera i l’Urgell. A Catalunya tenim un dels experts reconeguts a escala mundial, en Marc Castellnou, Analista Estratègic en Comportament d’incendis i responsable de l’Àrea Forestal i de la Unitat GRAF dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, i aprofito aquest espai per recollir algunes de les seves propostes que posen l’accent a aplicar polítiques valentes en la gestió del territori: sense gestió del paisatge no hi ha extinció possible d’aquests incendis. Així de contundent. Cal invertir en l’economia rural, passant de considerar-la només com una economia del sector primari a integrar-la com una economia del sector terciari en l’àmbit de la seguretat. Per tant, Catalunya serà un país amb futur si és rural. Necessitem paisatges vius, és vital disposar de paisatges diversos i, alhora, resistents i resilients als grans incendis forestals, i això vol dir apostar per molta més gestió, més prevenció i més recursos. Les actuacions de prevenció d’incendis s’haurien de considerar d’interès públic i ser prioritàries, perquè són realment aquestes polítiques les que acabaran protegint les persones, els béns materials i, en definitiva, acabaran també protegint el país.

I segons aquesta premissa, ens hem de plantejar diverses qüestions: quines són les mesures de caràcter immediat que hauria d’assumir el Govern de la Generalitat de manera urgent per afrontar aquesta realitat?, com s’està convertint tota aquesta expertesa acumulada, com per exemple a través dels GRAF, en una estratègia que incorpori la ciència del foc en la planificació territorial i en la protecció civil?, quines eines necessiten els municipis i la ciutadania per ser part activa de la prevenció i no només víctimes de la vulnerabilitat que ens porta la crisi del canvi climàtic?

Aquestes preguntes necessiten respostes urgents i, de moment, no les tenim. De moment, per part del Govern tenim molts titulars anunciant mesures i actuacions, però després d’un any de Govern no arriben les concrecions. Un Govern que “reconeix” la gran tasca que duu a terme el sector agrari, però que no aplica les mesures que demana el sector per poder gestionar el paisatge de manera àgil i eficaç. En podem posar alguns exemples: facilitar les rompudes forestals i la neteja de zones perimetrals, promoure mesures efectives per recuperar el mosaic agroforestal. També s’han aprovat propostes de resolució presentades pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana que insten el Govern a fer una convocatòria anual per a l’adjudicació de parcel·les que hagin entrat al Registre de Terres en desús per tal de posar en producció parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. He parlat dels pagesos, pageses, ramaderes i ramaders com a sector imprescindible per gestionar el mosaic agroforestal, com a element clau per mantenir el paisatge viu i garantir el futur del país. Un país que no pot enfrontar el món rural amb el món urbà. Per tant, el que demanen al Govern és que generi polítiques que no vagin en contra del món rural, i pot fer-ho de manera decidida aplicant la llei de l’Estatut dels municipis rurals i també desplegant les accions de l’Agenda Rural: dos instruments impulsats pel Govern republicà basats a aconseguir aquesta transformació sobre la visió del país sencer. I si el sector primari té aquest rol tan determinant en la prevenció dels incendis i, en definitiva, en la gestió de la crisi climàtica, hem de posar en valor les alcaldies dels municipis rurals com a gestors polítics d’aquest paisatge.

Pel que fa al cas concret dels incendis d’aquest estiu, cal fer un reconeixement a les alcaldesses i alcaldes que van ser a la primera línia, acompanyats de tots els serveis d’emergència, afrontant situacions molt complexes i colpidores, i que en alguns moments, quan ja ha passat l’episodi d’emergència, se senten sols.

Cal ser al seu costat i recollir de manera eficient i efectiva les seves demandes i les seves propostes, ja que són les persones que més coneixen el que passa als seus municipis i en moltes ocasions presenten solucions adaptades a les necessitats. Els municipis, pobles i consells comarcals afectats per l’incendi de Torrefeta i Florejacs van manifestar la necessitat d’un canvi estructural en la gestió del territori reconeixent el seu paper com a actors d’aquest canvi i reivindicant tenir un paper actiu.

Així doncs, davant la crisi climàtica, i per garantir el futur del nostre país, cal aplicar polítiques valentes i prendre decisions que marcaran el futur dels incendis dels propers anys. I aquestes decisions passen per invertir en el món rural, per construir una Catalunya més rural.