El meu Roc Pifarré

Corria l’any 1980 quan vaig conèixer el Dr. Roc Pifarré. Aprofitant un viatge que va fer a la nostra Ciutat, va fer una conferència a la llavors incipient Joventut Mèdica de Lleida. La veritat és que el contacte fou molt fàcil i la seva predisposició per trobar-se amb metges i, sobretot, amb els estudiants de Medicina fou completa des del primer moment.

He de dir, en detriment meu, que fins llavors no n’havia sentit parlar, tot i que el seu currículum ja era impressionant, però el contacte el vaig fer atret per l’itinerari d’un lleidatà que havia fet les Amèriques, i havia reeixit en el seu camp d’activitat. Roc Pifarré va néixer a Lleida el 1929. Per tal de precisar més, ell va néixer a la Torre de l’Arrullat, en el si d’una família pagesa que regentava una vaqueria, i va rebre la primera instrucció, primer a l’escola de Llívia i després a la de Torre-serona, el municipi on s’havia traslladat la família i on s’estava quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. És a dir, l’eminent Dr. Roc Pifarré era fill de l’Horta de Lleida.

Acabada la guerra, va reprendre els estudis, i va fer l’examen d’ingrés de batxillerat al Col·legi Montserrat dels Maristes a Lleida. Va obtenir el diploma de batxiller superior el 1947 al llavors sinistrament anomenat “Instituto de Enseñanza Medio Masculino de Lérida”. Obtingut aquest títol, ja feia temps que tenia decidit estudiar Medicina, i cap a Barcelona falta gent, va obtenir el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1953. La seva primera feina fou com a metge de guàrdia a la Clínica l’Aliança de Lleida, feina que compaginava amb tasques similars a l’Hospital de Santa Maria. Però aquest panorama poc atractiu i amb poques possibilitats de desenvolupament professional a alt nivell va fer que s’embarqués l’any 1956 (juntament amb el seu amic i també metge Josep M. Cava) cap als Estats Units, concretament se’n van anar a ampliar estudis al St. Mary’s Hospital de Nova Jersey, on només es van quedar un any. Va fer un retorn llampec a Lleida per a casar-se, i va tornar ràpidament als Estats Units, on exercí la professió al Prince George’s General Hospital de Maryland (1957-1959), i a la Georgetown University de Washington D.C. (1959-1961), i llavors va fer el salt al Canadà, a la McGill University de Montreal, al Royal Victoria Hospital, i al Royal Edward Chest Hospital (una etapa que va anar del 1961 fins al 1967), i on obtindria el títol d’especialista en Cirurgia General (1965) i el de Cirurgia Toràcica (1967).

I roda el món i torna al Born: tornada cap als Estats Units, en concret com a cap del Departament de Cirurgia Cardiovascular del Loyola University Center, a Illinois (1967-1985), i posteriorment, com a president del Departament de Cirurgia Toràcica i Cardiovascular del mateix centre (1985-1996). En paral·lel també fou director de Cirurgia Toràcica del Good Samaritan Hospital, al mateix estat d’Illinois. Fou reconegut llavors, i ara, com un pioner en les operacions coronàries i com un dels millors cirurgians cardíacs a escala mundial. De fet, el 1972 fou el primer cirurgià a nivell mundial que va operar enmig d’una crisi cardíaca d’un pacient, i amb bons resultats. Al costat de la seva activitat clínica, també va desenvolupar una intensa activitat acadèmica en diferents Universitats nord-americanes. El 1985 hi va haver la possibilitat de venir a exercir a l’Hospital General de Catalunya, però la temptativa no va progressar, i el seu contacte amb el país, constant d’altra banda, va consistir a impartir algunes conferències a Barcelona i a Lleida, com la que va impartir el 1980 i que he esmentat abans. És autor de més de dues-centes cinquanta publicacions científiques en revistes de referència a nivell internacional, i d’alguns llibres per a especialistes. La seva recerca es va dirigir a l’estudi de les patologies dels aparells circulatori i respiratori.

Fou mereixedor de diversos honors i distincions com el Premi al Mèrit Civil, i la Creu de Sant Jordi el 1995. I a nivell local, la Medalla de la Ciutat al mèrit científic (1997); el doctorat honoris causa de la Universitat de Lleida (1999), Universitat que guarda el seu arxiu personal i professional, i la seva biblioteca, i a la qual ha contribuït amb significatives aportacions econòmiques; el 1r Premi Internacional Ciutat de Lleida (2009); la presidència honorífica de la Fundació Roc Pifarré, actualment Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (1993), que gestiona la recerca biomèdica de les institucions i entitats de la Regió Sanitària de Lleida; i, a més, el seu nom senyoreja els jardins de l’Hospital Arnau de Vilanova.

El recordo com una persona extremament elegant, exquisit en el tracte, enamorat de Lleida i de la seva esposa, savi, divulgatiu, accessible, meticulós, pacient i digne. Els britànics tenen un mot eficaç per tal de descriure aquest tipus de persones: gentleman. El Dr. Roc Pifarré era un perfecte gentleman fet i crescut a la partida de Llívia. Prenguem-ne exemple.