El temps no espera: Lleida no pot seguir sense trombectomia permanent pels ictus

Cada minut compta quan es tracta d’un ictus isquèmic greu. L’estudi Workflows and Outcomes in Patients With Suspected Large Vessel Occlusion Stroke Triaged in Urban and Nonurban Areas, publicat per Álvaro Garcia Tornel i col·laboradors a la revista científica Stroke al desembre del 2022 –fet amb dades catalanes– demostra de forma clara i consistent que els pacients d’àrees no urbanes –és a dir, zones allunyades dels centres dotats per fer trombectomia– pateixen pitjors resultats neurològics que aquells atesos directament en zones urbanes amb accés immediat a tècniques endovasculars.

Els autors van comparar grups de pacients amb ictus isquèmic (per oclusió de grans vasos) tractats des d’àrees urbanes i no urbanes. El resultat és contundent: els pacients d’àrees no urbanes presenten un grau més alt de discapacitat als 90 dies, amb una probabilitat significativa de pitjor funció neurològica.

Aquestes dades no només evidencien un biaix estructural en l’accés al tractament, sinó que posen en relleu una qüestió moral: que la recuperació d’una vida digna depengui del teu codi postal és inacceptable. La salut no pot ser un privilegi localitzat: és un dret universal.

A això se sumen múltiples estudis que confirmen la relació entre velocitat de tractament i resultats: un bon pronòstic per a la independència funcional és molt més probable quan la tècnica de reperfusió es realitza de forma ràpida.

En aquest context, resulta incomprensible –i inadmissible– que el Departament de Salut continuï sense garantir el servei de trombectomia 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a l’Hospital Arnau de Vilanova. Les instal·lacions ja les tenim i la tècnica ja es realitza a Lleida, malauradament només unes hores els dies laborables. És cert que ens falta el més important, els professionals, però el guany és tan important que ha de ser una prioritat de Salut i del Govern.

Exigir un calendari clar per desplegar aquest servei en condicions permanents no és només una demanda política: és una obligació ètica. Lleida i Ponent no poden continuar com a “zona de segona” quan hi ha vides –i famílies– en joc.

Cal que Salut actuï amb responsabilitat. No es pot esperar més. L’ictus no entén de demores.