El jurista persa

Fa unes setmanes, vaig assistir a unes jornades dedicades a comentar, explicar i fer entenedores les darreres reformes dels sistemes processals, i de l’organització dels tribunals espanyols, contingudes en l’anomenada Llei de mesures d’Eficiència del servei públic de justícia, del 2 de gener del 2025 i els conferenciants han esmentat, repetidament, el jurista persa.

Malgrat que en l’àmbit jurídic acadèmic el personat és conegut des del 1986, gràcies a un article del catedràtic i magistrat Pedro Cruz Villalón, jo no tenia coneixement del personatge, i he de confessar, humilment, la meva ignorància.

El professor Cruz Villalón, primer en un article, i, després en un llibre publicat el 2006, ens parla de La perplejidad del jurista persa, explica que un jurista que vivia en un indret allunyat, i aïllat, de Pèrsia, que ho desconeixia tot sobre Espanya, en assabentar-se de la seva existència, com a jurista i observador imparcial, va tenir curiositat per a conèixer i llegir la Constitució espanyola, les principals normes que estructuren l’Estat, la seva organització territorial, i el sistema judicial i processal, i diu que, degut a l’ambigüitat i indeterminació normativa com també a la poca claredat del sistema de repartiment de competències establert a Espanya, el bon jurista persa mai va aconseguir entendre l’organització jurídica i constitucional d’Espanya. Cal pensar que, encara avui, aquell jurista persa manté la seva perplexitat, i que continua bocabadat i esmaperdut estudiant el sistema jurídic espanyol, i les successives modificacions i reformes, inclosa la darrera, esdevinguda el 2 de gener del 2025.

La norma que vol propiciar l’eficiència del servei públic de l’Administració de justícia, que ara comentem, ordena que, abans de presentar una reclamació en l’àmbit civil i mercantil (reclamacions de deutes, de finques, de quotes de la comunitat de propietaris, etc., etc.) hom hagi tramitat, fora de l’àmbit judicial, un procés per la via amistosa, o davant un mediador, o d’un perit, per a trobar un acord amistós que eviti el procés judicial.

Aquests sistemes alternatius s’anomenen MASC (mitjans adients de solució de controvèrsies), i la seva tramitació és un requisit indispensable per a presentar una reclamació judicial. Però com totes les normes, les disposicions que els imposen i regulen s’han d’interpretar i aplicar, i en aquest món que un jurista persa mira de lluny resulta que en cada capital de província, i en cada tribunal, s’han establert normes diferents sobre quan i com s’han de tramitar i presentar aquests MASC, la qual cosa fa que l’eficiència que busca la norma quedi només com a un bon desig, com un núvol en la immensitat del cel blau.

El jurista persa cada vegada està més confús en el seu projecte, perquè resulta que també s’ha imposat als professionals jurídics l’obligació de relacionar-se electrònicament (per internet) amb els òrgans jurisdiccionals, però no hi ha un sistema unificat, sinó que conviuen diferents sistemes, segons les comunitats autònomes, i, algunes vegades, les xarxes també es cansen i fallen.

Per això, i alguna cosa més, m’han dit que el jurista persa no s’ha mogut del seu poble, malgrat havia tingut moltes ganes de conèixer la nostra terra.

Nosaltres no perdrem la fe en el país, ni l’esperança de millorar, confiant que hi haurà un dia en què podrem saludar personalment el jurista persa.