Governar-nos les infraestructures

La situació de col·lapse al servei de Renfe de trens de Catalunya que hem viscut aquests últims dies és inadmissible i injustificable. A l’accident malaurat a Gelida amb la mort d’un jove maquinista, pel qual fem arribar el condol, hi hem d’afegir una aturada de servei generalitzat, manca d’informació i missatges contradictoris que han patit els usuaris. Un Govern pot no ser culpable de la pluja que cau o d’incidents fortuïts que es puguin ocasionar, però sí que és responsable de com gestiona i lidera aquestes situacions complexes. I el que hem vist aquestes últimes setmanes és govern supeditat i al servei de les operadores estatals d’Adif i Renfe, més pensant en com defensar el PSOE que com defensar Catalunya i la seva gent.

El Govern del PSC que venia a donar lliçons de gestió ha quedat retratat: no és capaç de garantir la mobilitat del país ni d’oferir alternatives de transport i ha generat confusió, desconcert i desconfiança. Ni ambició, ni gestió, en la defensa de Catalunya. Per això hem exigit responsabilitats, perquè el país es mereix molt més.

La realitat és que fa dècades que Catalunya pateix un servei de Rodalies, Regionals i Mitjana Distància indigne, pèssim, amb retards i incidències constants, que a les nostres terres s’agreuja amb la manca d’oferta d’un servei que hauria de ser competitiu i vertebrador. La crisi de Rodalies és conseqüència d’un model polític i econòmic centralista i radial, d’una discriminació conscient i planificada contra Catalunya, amb dècades de desinversió tant per part de PP com de PSOE.

Els fets caòtics d’aquests dies remarquen encara més la necessitat que Catalunya governi les seves infraestructures. Això vol dir traspàs complet i integral de la gestió i les infraestructures de Renfe, amb les inversions per posar la xarxa al dia. I és tan clar que només cal veure la diferència de xarxa entre Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Mentre la primera estava paralitzada, deficient i caòtica, la xarxa dels FGC ha funcionat puntual i fiable com sempre. Com si només hagués plogut sobre les vies espanyoles. També en les infraestructures hem constat, una vegada més, que fins que no assolim la independència no podrem garantir un país de primera.

A Esquerra Republicana hem prioritzat la recerca de solucions i hem estès la mà per contribuir a resoldre el col·lapse, amb propostes urgents que passen per planificar i executar el manteniment necessari, reforçar la informació sense confusió, quantificar la desinversió històrica i revertir-la, així com el rescabalament per part de l’Estat de tots els sobrecostos ocasionats aquests dies. I és clar, cal pensar en el país sencer. A les nostres terres és imprescindible desdoblar la RL3 i la RL4 entre Lleida i Cervera per donar un servei digne. I com a primera passa i de forma immediata, habilitar altre cop la doble via de Bellpuig per oferir una millor logística. Així com també és necessari que s’incrementin les freqüències d’Avant i s’ajustin a la demanda.

Aquests dies el caos ha regnat el país, però també s’albira l’esperança. Les plataformes d’usuaris i diverses entitats han convocat una mobilització massiva per al proper 7 de febrer per dir que ja n’hi ha prou. És el moment de fer-nos sentir perquè sense trens no hi ha futur. I sense governar-nos les nostres infraestructures, tampoc.