Mestres. Els imprescindibles
Inspectora d’Educació als ST de Tarragona | Array
Un dels oficis més importants del món. Ensenyar i aprendre en són els grans pilars. La societat necessita, cada dia més, bons mestres amb el sentit literal de la paraula. El Mestre, qui guia, qui acompanya, qui ensenya. En iniciar el camí de la vida, ens lliuren a les mans d’un mestre. Per tant, aquest perfil professional esdevé imprescindible i únic per a la nostra formació acadèmica, personal i professional.
Un bon metge, un gran empresari, un bon alcalde, una genial cuidadora, tothom, ha necessitat passar per les mans d’un mestre. D’aquí la seva importància, la seva rellevància en el nostre creixement com a persones.
Cada dia que passa valoro més i més els bons mestres. Aquells que es preocupen de l’aprenentatge, del creixement de l’infant, de la seva millora acadèmica i que li donen oportunitats i estratègies d’or per poder enfrontar-se al món que li tocarà viure.
Emociona constatar com a les nostres aules, cada dia i sense defallir, molts mestres posen tot el seu saber, tota la seva energia, perquè l’èxit acadèmic i personal arribi a quallar a tots els seus alumnes.
Necessitem una escola forta, serena, tranquil·la, perquè la tasca es desenvolupi amb rigor, en saber fer, aportant tot el talent possible de cadascun dels mestres dels qui dirigeixen l’aula. Només així els nostres docents podran posar en evidència les qualitats que demana l’ofici de mestre. Paciència, activitat ben feta, rigor, bona planificació de la tasca, tot, per tal que es pugui executar el binomi màgic: ensenyar i aprendre.
Certament que els temps van canviant. Altres metodologies, altres organitzacions han arribat a les nostres aules. Malgrat tot, la clau de tot plegat sempre és la mateixa, ensenyar i aprendre. El mestre, com a model, com a referent. Sempre fent costat, acompanyant, i seguint l’aprenentatge, raó per la qual quan fem memòria cadascú de nosaltres, dels nostres mestres, no recordem els mètodes, ni les tècniques, ni les organitzacions, ni les lleis, ni els decrets, només aquells qui foren els nostres mestres. De vegades, encara podem sentir la seva olor. El mestre, doncs, és el batec, és l’anima del sistema educatiu.
El bon mestre, el que té la vocació per bandera, fa possible dins del si de l’infant moltes sensacions i coses bones. Li fa arribar desig d’aprendre, ganes de viure l’escola, il·lusió de llevar-se cada dia per anar-hi. Modela i fa valorar d’una manera extraordinària l’estança de l’infant a la vida.
És un privilegi haver pogut gaudir d’un bon mestre, d’una bona mestra. El record sempre perdura i va amb nosaltres fins al final dels nostres dies. Aquella mestra, aquell mestre, que ens va ajudar a créixer des de la infància més primerenca, sempre tindrà un espai al nostre gran llac de la memòria.
I, personalment, vull aprofitar aquestes ratlles per agrair a tots els mestres la tasca vocacional que desenvolupen dia a dia, fent arribar la passió per aprendre i que estimulen la curiositat per voler saber dels seus alumnes. Només d’aquesta manera aconseguim societats més lliures, més cultes i més humanes. Sou els imprescindibles.
