Vaga per la dignitat docent

Ahir, 11 de febrer, va ser una nova jornada de vaga pels mestres i professors catalans. No va ser una vaga qualsevol. Després de molts anys, despertem de la letargia nacionalista i ens adonem que estem entre els més mal pagats d’Espanya com a conseqüència d’anys de retallades amagades sota l’estelada. El complement específic i altres retribucions addicionals que cada comunitat estableix és l’origen d’aquesta desigualtat, perquè la Generalitat de Catalunya porta molts anys sense actualitzar-lo, en contra del que sí que han fet les comunitats autònomes que dignifiquen la professió amb millores salarials. L’educació pública pateix molts problemes i un és que sovint oblidem que els docents treballem a canvi d’un salari i que bona part del benestar i la dignitat professional es reconeix amb remuneracions. El Departament d’Educació i Formació Professional, amb els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya, els que tots els partits polítics tenen l’obligació d’ajudar a configurar, té l’obligació de donar resposta a aquesta demanda legítima del conjunt dels treballadors d’escoles i instituts. Algunes idees bàsiques per millorar la professió a través del sou són les següents: –Augmentar el complement específic autonòmic. –Actualitzar el complement casa-habitació que, en el meu cas, són uns insultants 2,19 €. –Augmentar els complements de càrrecs no directius i permetre cobrar-ne tots els que s’exerceixen, per exemple, els tutors que també són coordinadors. –Crear un complement salarial de mentor de pràcticum universitari en col·laboració amb el Departament de Recerca i Universitats, per tots els mestres que acullen estudiants en pràctiques i que són el fonament de la millora constant de la professió, participant activament en la formació inicial de mestres i professors. –Inclusió dels càrrecs de Coordinació d’Estratègia Digital i Coordinació de Convivència i Benestar Emocional dins dels equips directius, amb dotació horària i complement salarial equivalent, pel volum de feina que gestionen i la importància d’aquestes figures a les escoles i instituts del segle XXI. –Augmentar els complements dels càrrecs directius per reconèixer les tasques i responsabilitats que assumeixen.

La Generalitat de Catalunya té la pilota a la seva teulada per poder posar en marxa una dignificació real de la professió docent amb una actualització dels salaris d’acord amb la realitat de les escoles i instituts de Catalunya.