Com connectem el Pirineu?

el Dissabte 7 de febrer es va celebrar la jornada Connectem el Pirineu dins els Diàlegs per Lleida del diari SEGRE, amb suport de la Generalitat, amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; el conseller del DARP, Òscar Ordeig; diversos alcaldes de capitals de comarca pirinencs, i empresaris del Pallars. Les demandes dels uns i dels altres van coincidir a millorar carreteres i connexions entre comarques, i en l’agraïment per l’anunci de la millora de l’eix pirinenc (N-260) entre Xerallo i Viu de Llevata, i entre Comiols i Vall-llebrera. També van reclamar bona connectivitat digital a tots els nuclis, més habitatge i sòl industrial, i que viure als Pirineus no sigui un “acte d’heroïcitat” per la manca de feines qualificades per als joves i d’oportunitats, més enllà del monocultiu del turisme.

Com a resident de fa gairebé 20 anys, comparteixo moltes d’aquestes reivindicacions, però em va deixar amoïnada sentir propostes d’emmirallar-nos en Andorra, que varen comparar amb les comarques catalanes, que han perdut habitants amb el pas del temps, mentre que al país pirinenc van de 6.000 habitants el 1950 a més de 89.000 en l’actualitat. Creieu que realment hi viu tothom tot l’any? I volem pobles massificats i estressats, amb trànsit i pol·lució? Crec que Andorra s’assembla cada cop més a una ciutat saturada que a una població dels Pirineus...

Vaig sentir més angoixa quan el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida lamentava haver “perdut oportunitats com l’ampliació de Baqueira, el Dr. Music Festival o uns JJOO d’hivern”, i encara més quan va protestar perquè al Parc Nacional d’Aigüestortes no s’hi facin actuacions més atractives per al turisme, com el pont tibetà que s’ha construït a Andorra. Per a qui no ho recordi, l’ampliació de Baqueira finalment es va fer cap a la vall de Ruda i no cap a la vall d’Àrreu, d’alt valor ecològic, gràcies a la pressió ecologista. El Dr. Music prometia milions, però molts veïns recorden brutícia, soroll i poc impacte real al comerç local. I els Jocs Olímpics sovint deixen infraestructures sobredimensionades i feines temporals, amb costos de manteniment per als municipis. I, quant al Parc Nacional, cal recordar que és un espai protegit de primer ordre i la seva funció principal és conservar ecosistemes únics i espècies prioritàries, garantint processos ecològics essencials per a la vida silvestre i també els serveis ecosistèmics clau per a la vida humana. No ha de ser un parc temàtic ni un lloc per fer-se selfies des d’estructures artificials, sinó un espai de salut i reflexió per a la consciència ambiental.

L’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, va destacar els valors de la societat pirinenca, que unien els seus habitants en el suport mutu per sobre de les limitacions de l’orografia i les precàries connexions viàries d’altres èpoques. Una manera de fer i de viure que prioritza la comunitat, més senzilla i sostenible, davant de comoditats i sofisticacions més pròpies de grans urbs desmesurades. Crec que als Pirineus cal canviar el xip i no caure en el parany del creixement econòmic il·limitat sacrificant l’herència natural i cultural que encara conserva. A Catalunya ja hem degradat rius, secans, industrialitzat terres de gran valor i urbanitzat la costa de nord a sud. De debò volem importar aquest model al nostre Pirineu? No fora millor crear un model basat en la preservació d’aquests excepcionals valors naturals i etnològics que ens connecten com a comunitat i humanitat, més enllà de projectes insostenibles?