Liderar no és inspirar: és decidir bé, cada dia

Durant anys s’ha romantitzat el lideratge. S’ha omplert de frases motivacionals, de xarrades inspiradores i de relats heroics que queden molt bé a LinkedIn… però que rares vegades sobreviuen a una setmana en una empresa real.

En el dia a dia, liderar no va d’inspirar. Va de decidir bé. I fer-ho cada dia. Decidir amb informació incompleta. Decidir sota pressió. Decidir quan no hi ha consens. Decidir quan qualsevol opció té un cost.

Aquí és on se separen els líders reals dels que només ocupen un càrrec. He vist directius brillants quedar-se paralitzats setmanes per por d’equivocar-se. I també he vist comandaments intermedis, sense grans discursos ni carisma aparent, tirar equips endavant simplement perquè prenien decisions clares, a temps, i les sostenien.

El lideratge no sempre és èpic. Moltes vegades és silenciós, incòmode i poc agraït.

El lideratge s’exerceix en els processos, no en els discursos. Una organització no funciona com funciona perquè “la gent sigui així”. Funciona com funciona perquè els seus processos permeten o impedeixen certs comportaments. Els processos són com el curs d’un riu: pots cridar a l’aigua que vagi més ràpid, però si el curs és estret i ple de pedres no avançarà.

Quan veig problemes recurrents, falta de compromís, baixa productivitat, conflictes constants, gairebé mai l’origen està en les persones. Està en decisions mal dissenyades:

­­­–Objectius que es contradiuen entre si.

–Rols poc clars, on ningú sap fins on arriba la seua responsabilitat.

–Prioritats que canvien cada setmana, com un penell al vent.

–Indicadors que mesuren el que no importa, però no el que fa mal.

–Reunions que ocupen hores... i no decideixen res.

Recordo una empresa on tothom semblava “desmotivat”. Al rascar una mica, el problema era simple: cada projecte tenia tres responsables i cap autoritat real. No calia un speech inspirador. Feia falta una decisió incòmoda: una persona, un responsable, un criteri clar. Quan es va prendre, el clima va canviar en setmanes.

Decidir també és renunciar. Un bon líder no comença preguntant-se “com motivo més?”. Comença preguntant-se:

–Quines decisions estic retardant per comoditat o por?

–Quins processos generen fricció innecessària?

–On estem perdent focus sense adonar-nos-en?

–Què continuem fent només per inèrcia?

Decidir és renunciar. De vegades a una idea que ens agrada. D’altres, a no caure bé a tothom. I moltes vegades, a la falsa sensació de control que dona no moure res. Però no decidir també és decidir. I acostuma a ser la pitjor.

Les organitzacions que funcionen no són les que tenen líders més carismàtics, sinó les que tenen sistemes clars, decisions coherents i criteris estables. Allà és on la gent respira tranquil·la. Allà és on apareix el compromís de veritat.

Inspirar està bé. Decidir bé és imprescindible. I fer-ho cada dia, fins i tot quan ningú no aplaudeix, és el que converteix algú en líder de veritat.