Qui té boca s’equivoca

Continuem la nostra reflexió sobre la missió. Ho sabem prou: la missió no pot viure únicament de fórmules del passat. Ens cal, sempre, afrontar la realitat que tenim al davant, aquella que existeix amb tots els ets i uts. Aquest, diguem-ne, propòsit realista ens aboca a una experiència molt humana: em refereixo al fracàs. El sofriment pastoral existeix, i té molt a veure amb la poca activitat que de vegades som capaços de generar, o bé amb l’escassetat de fruits que recollim, o bé amb els errors dels nostres plantejaments. Les equivocacions són una realitat. Els antics deien: “Errare humanum est”. –Què en fem, de les errades?