Feminisme i democràcia!
EL 8 de març és una data imprescindible per fer memòria democràtica. Les dones han lluitat activament contra la manca de drets i llibertats. Malgrat la repressió, la censura i l’exclusió viscudes en el franquisme, les dones van organitzar-se per reclamar la derogació de lleis discriminatòries que negaven els drets més fonamentals. Veïnes, obreres de tallers i fàbriques, pageses, mestresses de casa, estudiants universitàries, van aixecar la veu contra aquesta exclusió i subordinació. Les dones grans d’avui, amb el seu compromís, han estat testimoni i impulsores dels canvis profunds en la legislació, el context social i, en definitiva, en la millora de la vida col·lectiva en democràcia. El maig del 2025 es van complir 50 anys de l’abolició del permís marital a l’Estat espanyol, un permís que les dones casades necessitaven per obrir un compte bancari, acceptar una herència, signar un contracte o treballar fora de casa. Enguany commemoren els 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona el maig del 1976, i que constitueixen el punt àlgid del moviment feminista a Catalunya del qual beuen els feminismes actuals. Estem en deute amb les dones que en els 70 i 80 van alçar la veu contra l’opressió de gènere, en un moment de trànsit cap a la democràcia, amb molts interrogants i moltes resistències als canvis. Hereves de les lluites de les dones d’altres temps, són les referents per a les joves d’avui. La lluita per avançar en drets i oportunitats continua. Les dones superen en 2 punts el percentatge de població en risc de pobresa a Catalunya, 19,9% front el 17,8% dels homes. La diferència salarial mitjana se situa al voltant dels 5.500 € anuals, a favor dels homes. En els darrers 10 anys, la bretxa de gènere en les pensions ha disminuït, passant d’un 45% el 2012 a un 35% el 2024, però, malgrat tot, les dones perceben, per terme mitjà, uns 638 € menys de pensió que els homes. La Generalitat de Catalunya treballa de manera integral, des de tots els departaments i amb el lideratge del Departament d’Igualtat i Feminisme, per lluitar en favor de la igualtat i contra aquestes discriminacions que persisteixen en tots els àmbits. Els discursos que neguen aquestes desigualtats i els models que volen retornar les dones fora de l’espai públic pretenen recuperar escenaris del passat contraris al feminisme i la democràcia. Les polítiques feministes són més necessàries que mai per avançar en igualtat i contra les discriminacions. Sense polítiques feministes la democràcia trontolla.
