L’IRTA al Pirineu: celebració i reptes

Després de molts anys treballant per impulsar un centre de recerca i desenvolupament del sector primari al Pirineu, recentment s’ha fet realitat amb la creació de l’IRTA Pirineu. És una fita important i motiu de celebració. Des de la CUP fa temps que defensàvem la necessitat d’un Centre de Recerca de la Llet i el Formatge arrelat al territori, capaç d’enfortir la pagesia i el sector agroalimentari pirinenc. A continuació apuntem oportunitats i reptes.

Als anys vuitanta, amb l’entrada a la Unió Europea, es va consolidar un model basat en la globalització: cada territori havia d’especialitzar-se en allò més competitiu dins el mercat global. Així es va configurar el “país de porcs i turistes”. Les planes interiors es destinaven a la producció intensiva per a l’exportació, mentre el litoral, les illes i el Pirineu quedaven reservats al turisme. Aquesta especialització, presentada com a progrés, ha generat dependència i pèrdua de sobirania econòmica.

A Ponent, amb grans extensions planes, es van crear les condicions per a l’agroindústria intensiva. La concentració empresarial ha estat enorme: quatre grans grups –Vall Companys, BonÀrea, Casa Terradellas i Costa Brava Foods– dominen el mercat porcí. Mentrestant, milers d’explotacions familiars han desaparegut. El resultat és un model dependent, orientat a l’exportació i controlat per un oligopoli que condiciona tot el sector.

Al Pirineu, amb camps petits i pendents poc aptes per a l’oligopoli agroindustrial, es va apostar pel monocultiu turístic. Es va deixar morir el sector primari i es van prioritzar infraestructures per atraure més visitants. El territori es convertia en zona d’esbarjo al servei de l’àrea metropolitana. Aquesta especialització ha generat estacionalitat, precarietat i pèrdua de pagesia.

Ja n’hi ha prou que el nostre futur es decideixi des de Barcelona i Brussel·les. El repte és convertir l’IRTA en la punta de llança per trencar el monocultiu turístic i impulsar una Nova Economia Pirinenca basada en la diversificació, amb un paper central del sector primari i la transformació alimentària. Un model decidit des del territori i per al territori. Aquesta és l’oportunitat que tenim al davant.