El Pirineu, centre del coneixement
Alcalde de la Seu d’Urgell
El proppassat dijous 19 de febrer, la Seu d’Urgell va viure un d’aquells moments que, amb el pas dels anys, entendrem com un punt d’inflexió. La inauguració del centre de l’IRTA Pirineu més enllà d’un equipament científic és la constatació que el nostre territori deixa de ser marge per convertir-se en centre.
Durant massa temps, el relat del Pirineu ha estat condicionat per la distància, l’orografia o la baixa densitat de població. Com si tot això fos un límit i no una singularitat. Com si la innovació només pogués créixer en entorns metropolitans. Així, l’altre dia vam demostrar que aquesta mirada és passat. El futur del país també s’escriu des de les muntanyes.
La recerca agroalimentària no és una qüestió abstracta al Pirineu. És vida quotidiana. És pagesia que resisteix, és ramaderia que s’adapta, és indústria alimentària que vol competir sense perdre identitat. Disposar d’un centre de recerca i transferència de coneixement al territori vol dir millorar processos, innovar en sostenibilitat, optimitzar recursos i, sobretot, reforçar el sector primari com a pilar econòmic i social.
Aquest projecte és també una qüestió de justícia territorial. No es tracta d’enfrontar territoris, sinó d’equilibrar-los. Si volem un país cohesionat, la innovació ha d’arribar arreu. La presència de l’IRTA al Pirineu envia un missatge clar: el coneixement no entén de perifèries.
Però més enllà de la dimensió institucional, hi ha una lectura encara més profunda. El centre de l’IRTA és una eina per retenir talent, per generar oportunitats professionals qualificades i per evitar que els i les joves hagin de marxar si volen dedicar-se a la recerca o a la innovació agroalimentària. És una invitació a quedar-se. O a tornar.
La Seu d’Urgell fa anys que treballa per reforçar la seva capitalitat al Pirineu, no des de la grandesa simbòlica, sinó des de la funcionalitat real. Equipaments, formació, serveis, esdeveniments de referència. L’IRTA s’integra en aquesta estratègia amb una coherència absoluta: sumar valor afegit al territori.
Ara bé, inaugurar és només el primer pas. L’autèntic repte comença ara. Caldrà que aquest centre estigui connectat amb el sector productiu, que escolti les necessitats del territori, que generi projectes útils i aplicables. Que sigui, en definitiva, un espai viu.
El Pirineu no vol privilegis. Vol oportunitats. Vol eines. Vol poder competir en igualtat de condicions. Ara s’ha fet un pas ferm en aquesta direcció. Com vaig comentar en el discurs a la inauguració: “Avui, el que fem és sembrar coneixement. El que fem és apostar pel sector primari. El que fem és creure en el Pirineu. I quan el Pirineu creu en si mateix, el país sencer en surt reforçat”. Seguim!
