Pressupost 2026: mirada alta i responsabilitat

Quan parlem de pressupostos públics sovint pensem en grans xifres o en debats polítics que semblen llunyans. Però els pressupostos, en realitat, són molt més que números: són les decisions que determinen com millorem els hospitals, les escoles, les carreteres o la seguretat als nostres barris i pobles. En definitiva, són l’eina que permet transformar els recursos públics en benestar i oportunitats per a la ciutadania.

El Govern de la Generalitat ha presentat els pressupostos més ambiciosos de la història del país, amb gairebé 50.000 milions d’euros. Uns comptes que tenen un objectiu clar: reforçar els serveis públics i continuar avançant cap a una societat amb més oportunitats i més cohesió social.

No és casualitat que dos de cada tres euros es destinin a salut, educació i drets socials. Aquesta és una aposta clara per protegir el que és essencial: una sanitat pública forta, una educació de qualitat i unes polítiques socials que ajudin les persones que més ho necessiten.

Aquests pressupostos també reforcen els serveis públics amb més professionals. Més Mossos d’Esquadra per millorar la seguretat, més docents per reforçar el sistema educatiu i més professionals sanitaris per garantir una millor atenció a la ciutadania. Perquè darrere de cada servei públic hi ha persones que el fan possible.

Un altre dels grans reptes del present és l’accés a l’habitatge. Per això aquests comptes incorporen una aposta important per ampliar-ne el parc públic, reforçar els ajuts al lloguer i facilitar l’accés a un primer habitatge, especialment per als joves, que avui ho tenen molt més difícil que generacions anteriors per emancipar-se.

Però si hi ha un element especialment important d’aquests pressupostos és la seva mirada territorial. Catalunya només pot avançar si totes les comarques ho fan al mateix ritme. I per això és imprescindible invertir també fora de les grans ciutats.

En aquest sentit, les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran reben més de 226 milions d’euros d’inversió, destinats a millorar infraestructures, reforçar serveis públics i impulsar el desenvolupament econòmic del territori.

Algunes d’aquestes inversions responen a reivindicacions històriques. És el cas de la nova Regió Policial de Ponent o de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Mollerussa, que permetran reforçar la seguretat i millorar la capacitat de resposta davant les necessitats de la ciutadania.

També són molt importants les inversions als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria, dos centres sanitaris de referència que donen servei a tota la demarcació i que continuaran modernitzant-se per oferir una millor atenció pública.

La mobilitat també rep un impuls important amb projectes com la nova estació d’autobusos de Lleida, la millora del servei ferroviari o diverses actuacions a la xarxa de carreteres que permetran millorar la seguretat i la connectivitat del territori.

A més, aquests pressupostos també aposten pel futur econòmic de les nostres comarques amb projectes industrials estratègics com el polígon Torreblanca-Quatre Pilans a Lleida o el polígon Boscarró Nord-Sud a Tàrrega, que han de generar activitat econòmica i nous llocs de treball.

Al Pirineu i l’Aran les inversions també són importants, amb actuacions com la millora de la línia ferroviària Lleida-la Pobla, el condicionament del pas de Comiols, la conservació de carreteres o inversions en equipaments ambientals i en estacions de muntanya que són clau per al desenvolupament econòmic i turístic del territori.

Potser no sempre són les inversions que ocupen més titulars, però són les que milloren el dia a dia de la gent i les que permeten que el territori continuï avançant.

Per això, els pressupostos no haurien de convertir-se en un instrument de bloqueig polític. Quan es bloquegen uns pressupostos, qui acaba pagant les conseqüències és la ciutadania i el conjunt del país. Sense pressupostos es frenen inversions, es retarden projectes i es limiten polítiques públiques essencials.

Dir no als pressupostos no és dir-li no a Govern; és negar el progrés al territori i a la ciutadania de Lleida, el Pirineu i l’Aran.

Aprovar aquests pressupostos és apostar pel benestar de la ciutadania, pel progrés del territori i per continuar construint una Catalunya amb més oportunitats per a tothom.