Millor “comunitat mundial”?
Professora de Dret Internacional Públic i vicerectora de la UdL
L’evolució del Dret internacional després de la II Guerra Mundial s’encaminava cap a una cooperació multilateral a través de les organitzacions internacionals. S’obria la possibilitat de crear una estructura comunitària i limitadora dels interessos unilaterals dels Estats. S’instaurava la “comunitat internacional” com una noció civilitzadora que responia a una mena de ficció jurídica, per incitar els Estats a actuar com si fos una realitat consistent.
Es va avançar: la codificació dels drets humans, els Convenis de Ginebra del 1949 reguladors de les guerres, i la creació del Tribunal Internacional de Justícia, de la Cort Penal Internacional i dels tribunals regionals com a mitjans de solució pacífica de controvèrsies.
Tanmateix, persisteixen la fam, la violència, els conflictes armats, i estructures de desigualtat i dominació causants d’èxodes forçats que creen “zones de mort”, és la necropolítica. El sistema no ha aconseguit articular mecanismes eficaços de retiment de comptes per als Estats ni per als poders corporatius per fer respectar els estàndards internacionals de drets fonamentals i de protecció del medi.
La idea de “comunitat internacional” continua sent feble. En el pla universal, mai s’han articulat processos d’integració social, política i jurídica que aglutinin la Humanitat, basats en un interès públic global. S’han fet pocs avenços per crear institucions supranacionals democràtiques més enllà de l’Estat nació.
Aquesta greu mancança resulta més dramàtica actualment perquè no disposem d’instruments efectius davant de règims autocràtics i d’altres de democràtics amb una deriva autoritària, que utilitzen l’amenaça i l’ús de la força de manera descarnada en política exterior i reprimeixen ferotgement la dissidència interna.
Vivim temps de deshumanització, brutalitat fins al genocidi, crueltat i impietat. Incrementat per la insuportable impunitat dels responsables. Un refugi possible és cercar noves utopies i construir esperança des de baix, sobre la idea d’una veritable “comunitat mundial”. Per reconèixer la interdependència que ens defineix com a humans, transcendir l’individualisme, prioritzar la cooperació. Per superar contravalors imperants que ens impedeixen avançar com l’avarícia, l’acumulació i l’egocentrisme, prioritzant els valors i principis que permeten aflorar la nostra humanitat compartida: la centralitat i sacralitat de la vida humana, la justícia i la pau intrínsecament unides, garantint el principi de primacia dels drets humans i el respecte als límits del planeta. Prenent en consideració la dimensió espiritual de l’existència fugint de qualsevol fonamentalisme. Afegiria un principi que m’atreviria a qualificar de cabdal, encara no recollit: la unitat de la humanitat; unitat en la diversitat.
Per evolucionar resulta imprescindible fer un pas gegantí en una doble dimensió. Com a grup social, evolucionar cap a una Humanitat orientada a la seva unitat i, com a individus, elevar la nostra qualitat humana. Un autèntic salt evolutiu en la nostra consciència d’espècie. Què més ha de succeir per començar a prendre impuls.