La doble fulla de segar el cereal
President de l’Associació d’ADF Rurals de Catalunya
Estem en plena època de sega, ben avançada degut a la calor d’aquesta primavera. Enguany sembla que podrem omplir part del graner, amb uns rendiments més o menys normals, i dolents en aquells camps que vam sembrar tard. Si mirem els números, cada cop tot està més ajustat degut als preus del cereal i als costos que assumim.
La recol·lecció del cereal sabem que comporta riscos, i la manera més eficient de millorar és empoderar el sector, estant sempre oberts a millorar. Així, donant a conèixer on es comença a treballar, es gestionen les corresponents notificacions en cas de necessitat. En cas de visualitzar algun incendi, el fet de compartir-ho a la comunitat ajuda a ubicar l’incident, i poder fer més ràpida la mobilització de mitjans. En el dia a dia, quan puges al tractor o a la màquina, es respira lleugerament més tranquil, perquè saps que a l’altra banda hi ha algú, qui també treballa la terra.
Aquests dies passats, amb l’episodi de calor, des de les ADF Rurals es va proposar al sector fer una parada voluntària a les hores centrals a determinades zones de Catalunya. L’escenari era complex: a part de la sega, ens trobàvem als voltants de Sant Joan, la qual cosa implica moltes ignicions degut als petards i a les fogueres, i d’afegit, inestabilitat atmosfèrica que va derivar en diferents focs de llamp. La pagesia, conscienciada, va parar perquè som els primers interessats en què no hi hagi cap incendi, ja que, a part de la vegetació, la majoria de vegades es perd la maquinària. Després de l’incendi de Torrefeta i Florejacs de l’any passat, es va fer un pas endavant per a conèixer les causes dels accidents de la nostra maquinària, perquè volem tenir unes màquines segures i evitar molts dels incendis que se’n deriven. Per tal de començar a buscar solucions, sector, administracions i fabricants hem de treballar conjuntament.
Lluny d’aquests camins d’entesa i voluntat, podem trobar altres regions amb restriccions molt estrictes que impedeixen collir allò que es va sembrar a la tardor. No hem d’oblidar que les decisions que es prenen en un despatx estan moltes vegades allunyades d’una economia rural molt fràgil, amb poca població i d’edat avançada, i de l’única eina a gran escala que manté amb moltes dificultats aquell paisatge del que tots en algun moment gaudim.
Mentre hi ha camps de cereal, si hi ha foc, els tractors entren amb la grada a llaurar, estripar i fer petits tallafocs. Quan aquells camps ja són erms o bosc, és perquè ja no hi ha economia rural. És perquè ja hem perdut la partida.