Deliciosament radicals
L’activista Angela Davis escrivia que “radical vol dir simplement anar a l’arrel de les coses”. Em van venir aquestes paraules al cap el dijous a la nit al sopar de cloenda del club de lectura lila que vam impulsar des d’El Genet Blau, ara ja farà cinc anys. Som una colla d’adultes que ens reunim un cop al mes al voltant d’un llibre llegit. Les lectures triades porten l’etiqueta de literatura infantil i juvenil. Aquest curs hem llegit àlbums il·lustrats, còmics, poesia i narrativa. A l’hora de triar-los seleccionem títols que no ocupin les primeres línies del mercat. Això ja ho fan els supermercats de llibres.
Com deia, d’un tema que d’entrada no tindria per què tenir molt recorregut, a partir de les històries narrades als llibres llegits, aquestes donasses estiren i estiren i estiren el fil fins a arribar a l’arrel. Per això, la nit del dijous, escoltant-les, vaig pensar que cadascuna d’elles, des del seu tarannà, em semblaven deliciosament radicals.
El nostre club de lectura no és un espai ordenat, silenciós ni amb torns de paraula, sinó més aviat tot el contrari. De fet, una de les participants explica que es va sorprendre molt a la seva primera sessió. S’havia preparat molt la lectura i estava una mica nerviosa per si estaria o no al nivell. I de cop, només entrar, una altra de les lectores, tot rient, va dir que no se l’havia pogut acabar de llegir i no va passar res. Immediatament, la primera va entendre la nostra raó d’existir. El club lila és un espai de gaudi, descoberta i sense pressions, a partir de la literatura infantil i juvenil, que en moltes ocasions té una qualitat literària molt més excel·lent que la literatura considerada per a adults.
Des de fora, a la terrassa on vam sopar, imagino que ningú va suposar que aquella colla de dones parladores i rialleres estaven celebrant l’última sessió del club de lectura del curs. Amb una barreja de temes personals i literaris, vam anar desgranant la darrera lectura, La meva decisió i jo, de l’autora xinesa Yile Gao. Totes vam coincidir que ens havia meravellat aquest àlbum que parla de la dificultat a l’hora de decidir. Vam anar explicant-nos com solíem prendre les decisions a la nostra vida quotidiana i així, sense massa transcendència, ens vam conèixer un esglaó més. Està clar que això que estem construint és més que un club. Per molts més anys de deliciosa radicalitat.