SEGRE

Creat:

Actualitzat:

«L’AMOR ÉS una llum tan resplendent que pot il·luminar les nits més fosques del món.» Amb aquesta premisa, inspirada en l’esperit del Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull, avui vull encetar la meva col·laboració dominical en aquestes pàgines del diari SEGRE. En un món saturat de soroll mediàtic, d’immediatesa voraç i de titulars fets per impactar més que no pas per fer pensar, redescobrir els clàssics esdevé un acte gairebé revolucionari.

La foscor de la qual parlava el místic mallorquí no és gaire lluny de la confusió actual causada sovint per una excessiva informació. Enmig d’aquest oceà de dades constants on tot sembla efímer, ens cal trobar ancoratges sòlids que ens retornin a l’essència d’allò que som, d’allò que realment dona sentit a les nostres vides, en un procés actiu de discerniment i maduració interior propi de la saviesa.

Escriure demana, precisament, fer un exercici de pausa. El diumenge convida a fer aquest pas enrere, a distanciar-se de la urgència dels dies feiners per tal d’analitzar, rumiar i agrair a Déu la realitat que ens envolta.

Des d’aquesta talaia que se m’ofereix a les Terres de Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran, compartirem la vida de l’Església d’Urgell tot oferint compromís amb el territori, amb la seva gent i amb la seva espiritualitat, vivint amb honestedat i servint la societat.

Aquesta pluralitat de paisatges conforma la nostra diòcesi urgel·litana, des de les planes fèrtils i treballadores del Segrià i del Pla d’Urgell fins als cims majestuosos i solemnes de les nostres muntanyes pirinenques de l’Alt Pirineu i Aran passant pels Pallars. Una pluralitat que reflecteix fidelment la riquesa i la profunditat de l’ànima de la nostra gent. Cada poble, cada llar, cada petita comunitat cristiana conté una lliçó d’esperança que mereix ser escoltada, compresa i compartida amb respecte i esperit de fraternitat.

Girem la mirada cap a allò que ens fa créixer com a comunitat. Començar aquest camí amb Llull ens recorda el poder de la paraula escrita per a guiar-nos i connectar-nos. Espero que aquest escrit dominical sigui per al lector una finestra on retrobar una mica de llum i de caliu crític abans de començar la setmana.

Una societat sana es construeix amb diàleg constant i amb la capacitat de comprendre l’altre, deixant de banda l’individualisme isolat que sovint ens fragmenta. La paraula no és solament una eina de comunicació, sinó un autèntic pont d’entesa capaç de vèncer qualsevol distància. Amb aquests petits escrits dominicals voldria estendre la mà a tothom per compartir dubtes, certeses i projectes de futur que ens ajudin a caminar com a poble.

«Primer l’amor i després la tècnica.» Amb aquests mots del servent de Déu Antoni Gaudí comencem agraïts la setmana. En la seva visita, Lleó XIV ens ha recordat que abans que res hi ha la persona humana. Descobreix l’amor veritable qui ho dona tot perquè ho ha rebut tot.

L’arquitectura de les nostres vides, tal com ensenyava el geni de la Sagrada Família, no es fonamenta principalment en les estructures materials ni en els èxits externs, sinó en la solidesa invisible de les nostres conviccions i en la capacitat de lliurar-nos als altres incondicionalment. Redescobrir el valor de cada ésser humà és el primer pas per a humanitzar el nostre món, on el cor ha de ser el centre de tota la nostra activitat quotidiana social o cultural.

Us desitjo un bon estiu, també augurant a la ciutat de la Seu d’Urgell una feliç festa del bisbe sant Ot. Fins diumenge vinent.

tracking