SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Juliol tenia gust de redhaven i de llimonera encara verdosa, també d’una vaga esperança de vacances que no sabia si s’acabaria de concretar mai. Tot just tancar el curs i recollir les notes, em tocava posar-me els pantalons curts, les càmpings, i començar la meua segona vida, la del collidor de fruita que mor quan despunta el dia i reneix cada capvespre. Una mena de vampir agrícola, a l’estil Baix-Segre. Amb molta sort, la promesa d’estiueig potser s’acabaria fent realitat a finals d’agost o a començaments de setembre, quan als arbres ja no hi quedés ni un trist cap de brot. El meu any natural, per tant, no viatjava com comunament passa de gener a desembre, sinó que arrencava al setembre, després de la Festa Major de Seròs, i acabava a finals de juny, per Sant Pere. Podríem dir que juliol inaugurava un Cap d’Any que durava tot l’estiu. Un Cap d’Any amarat de suor, però també de notes de guitarra i de cabelleres mig hippies.

Si miro aquells juliols a contrallum, els juliols de començaments dels anys vuitanta del segle passat, més enllà del vertigen del temps, puc veure-hi encara l’aura d’il·lusions que envoltava les persones i les coses. No és pas una impressió fruit del miratge “qualsevol temps passat fou millor”, que deia el mestre Manrique, sinó un fet constatable que afectava gairebé tot el conjunt social, des del preu boiant dels préssecs fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. L’esperança no campava només en el cor d’un estudiant de primer de carrera reconvertit en collidor, sinó que es respirava en l’ambient: “Love is in the air”. De “Qualsevol nit pot sortir el sol” a “Bailando”, la discografia peninsular il·lustrava prou bé aquest esperit il·lusionat de canvi. Rimbaud (canviem la vida) i Marx (transformem el món) podrien haver-se petonejat en el mur de qualsevol pub o discoteca.

Quaranta-sis anys després, juliol té gust de pera morra, passada, i fa olor d’estalzí. Els pagesos són més pobres, els estudiants menys estudiants, els obrers més de dretes i els amos en lloc de safranòries utilitzen l’algoritme. Els jubilats omplim les llistes de l’IMSERSO i ballem alegres aquest ball fins que acabem sent carn de geriàtric. La Utopia? La moralitat pública va cremar-se fa temps en un d’aquells havans que fumava Felipe González dalt d’un iot luxós.

tracking