SEGRE

Creat:

Actualitzat:

A casa sempre he sentit dir que els incendis s’apaguen a l’hivern. Quan era petita no acabava d’entendre el significat de la frase (però si el foc sempre és a l’estiu?, em preguntava), però ara vistos com s’encaren els esdeveniments d’aquest estiu està clar que el risc de crema del país va un pas endavant que nosaltres. Cada any la mateixa història i les mateixes lamentacions.

El foc de les Gavarres ha tornat a obrir, per centèsima vegada, el debat sobre el paper essencial de la pagesia a l’hora de la gestió dels incendis. Els pagesos, amb la seva pròpia activitat agrícola, actuen com a gestors del territori. El cultiu de camps i la pastura de la ramaderia extensiva frenen el foc perquè mantenen net el sotabosc, a la vegada que els camps de conreu fan de frontera amb els boscos, i per tant, eliminen la continuïtat de la massa forestal que facilita els grans incendis. A més, els pagesos són coneixedors dels espais i ajuden a mantenir els camins i les vies en condicions per si cal accedir als boscos.

Però la realitat és una altra. Cada any hi ha menys pagesos i menys camps de conreu. Aquest abandonament agrícola fa que la superfície forestal s’hagi multiplicat per tres, i ara el país té grans extensions carregades de vegetació susceptible de ser cremada en una alta intensitat. De fet, Catalunya té un índex superior a la mitjana europea pel que fa a la superfície forestal, la qual al voltant del 75% està en mans de propietats privades.

Dit això, està clar que hi ha algunes causes dels incendis que no es podran evitar, però sí que es pot incidir a repensar l’estratègia de la gestió del territori perquè els nostres paisatges siguin més resilients al foc.

Sabent que els pagesos aporten ordre al territori, aquesta aportació s’ha de posar en valor a través de mesures fiscals concretes, consum dels seus productes i accions que els repercuteixen favorablement i directament. Per exemple, es podria contactar pagesos amb propietaris dels boscos (molts d’ells no trepitgen les seves pertinences en anys), per tal que poguessin entrar els ramats a alimentar-se del sotabosc. És un mètode fàcil i de baix cost pel manteniment forestal.

Tenint en compte que encara ens queda molt estiu per endavant, què us sembla, a qui li pertoqui, si ens posem a treballar per evitar el risc que el país cremi el juliol i l’agost que ve?

tracking