Percepció d’inseguretat
Professor de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya
L’informe sobre la percepció d’inseguretat publicat l’any 2025 per l’Institut Metròpoli, editat per l’Ajuntament de Barcelona, defineix aquest fenomen com una construcció psicosocial, multidimensional i situacional que expressa un sentiment de vulnerabilitat davant la possibilitat de victimització, independentment del risc objectiu existent. Aquesta percepció incorpora dimensions emocionals, cognitives i conductuals, i es manifesta en sentiments de por, en la percepció del risc o en canvis d’hàbits orientats a l’autoprotecció.
Autores com Laura Vozmediano, Ana Isabel Vergara, Juanjo Medina i César San Juan assenyalen que la percepció d’inseguretat és un fenomen complex condicionat per factors socials i per la percepció de l’entorn. Aspectes com la manca de manteniment, de neteja i d’il·luminació dels espais públics, certes configuracions urbanístiques o la percepció d’usos considerats impropis o no habituals per part de determinats col·lectius poden incrementar la sensació d’inseguretat.
Per aquest motiu, actualment la inseguretat no es pot interpretar exclusivament a partir de les estadístiques. Les dades objectives mostren els fets denunciats o detectats, mentre que la percepció d’inseguretat reflecteix com s’interpreta el risc i la vulnerabilitat. Una política pública eficaç ha d’actuar sobre ambdues dimensions: la reducció del delicte i els factors que alimenten la por i la desconfiança.
En aquest context, la gestió dels espais públics, les polítiques de cohesió i d’inclusió social, la lluita contra la pobresa, la marginalitat i les desigualtats, així com l’educació i la formació, són factors clau i determinants, tant en la reducció de la delinqüència com en la millora de la percepció de seguretat.
Per altra banda, és rellevant la manera com s’explica el fenomen delictiu. Els mitjans de comunicació, les xarxes socials i el paper de les persones influents tenen la capacitat de condicionar l’opinió pública. Quan els titulars, les declaracions i els debats destaquen de manera reiterada successos delictius amb un llenguatge alarmista o sensacionalista, o presenten contínuament la inseguretat com el problema central, transmeten la sensació que la criminalitat és més freqüent o més greu del que indiquen les dades objectives. No es tracta només del que s’explica, sinó de com s’explica: paraules com “onada”, “escalada”, “assalt o “atac” generen un impacte emocional superior al que produiria una descripció neutra i objectiva, tot ajustant-se a la terminologia legal. La reiteració de missatges alarmistes sobre inseguretat reforça la preocupació social, fins i tot en contextos en què els indicadors són positius.
És per això que cal fer un exercici de responsabilitat i saber explicar la seguretat en termes reals i contextualitzats. Tothom té dret a conèixer la situació delinqüencial del seu entorn de forma transparent i objectiva, sense interpretacions interessades ni malintencionades.