La pàtria comença des del lleure

Quan arriba l’estiu, els agrupaments escoltes i els esplais d’arreu tenen l’oportunitat de mostrar tot allò que han anat construint durant l’any educant infants i joves. Els campaments i les colònies són probablement l’exemple més clar de com, des del lleure educatiu, es pot contribuir a construir una societat diferent de la que vivim: una societat arrelada, conscient i compromesa, que no oblida els seus orígens, sinó que els coneix, els cuida i els enforteix.

Sovint parlem de les externalitats positives i de les potencialitats del lleure educatiu: com a escola de ciutadania, com a espai per fomentar el pensament crític, com a eina de cohesió social o com a oportunitat per entrar en contacte amb la natura. Però massa sovint oblidem un altre pilar que, en els temps que corren, és més rellevant que mai. En un context de desnacionalització, d’identitats líquides i de pèrdua progressiva d’elements de la nostra cultura popular, és més necessari que mai fomentar, des de les edats més primerenques, el sentiment de pertinença al nostre país i la voluntat de construir allò que vol dir ser català i catalana.

En l’escoltisme, i particularment a l’Agrupament Escolta i Guia Lo Manaix, tenim clar que defensar el país és un exercici de pràctica diària. Però què vol dir, realment, defensar-lo? Sempre hem cregut que, per estimar la nostra pàtria, primer l’hem de conèixer; després, cuidar-la, i finalment, servir-la. No únicament fer pics amb senyeres i estelades.

I això ho fem durant tot l’any. Ho fem desenvolupant projectes d’aprenentatge servei als nostres carrers i places, abordant la soledat no volguda de la gent gran, impulsant recollides de joguines o participant en projectes de preservació de la biodiversitat. Defensar la nació vol dir conèixer les seves necessitats, cuidar la seva gent i preservar allò que ens fa ser qui som. Per això el lleure educatiu és també un espai de construcció nacional: perquè, a través de la nostra acció educativa, ajudem a generar un imaginari d’arrelament envers allò que servim, el nostre país.

Hi ha moltes maneres de ser català i de viure el catalanisme. La nostra parteix de la voluntat d’aportar el que podem i de transformar tot allò que cal transformar. Ho fem amb els peus a terra: mirant pels nostres veïns, fent conèixer la cultura popular, vivint i transmetent la nostra llengua. I, sobretot, ho fem des de l’exemple i la quotidianitat. Perquè és així com infants i joves poden créixer amb la voluntat de servir el seu país: perquè l’han conegut, l’han cuidat i l’han estimat des de ben petits.

D’aquí a unes setmanes, quan torni el curs polític i l’emergència lingüística torni a ocupar l’agenda mediàtica, caldrà posar en valor la tasca desinteressada i altruista que fan centenars de joves de la nostra ciutat i de les nostres comarques. Per a molts d’ells, defensar la llengua, la cultura i el país no és una consigna ni una qüestió puntual, sinó una manera d’entendre el seu compromís amb la societat i amb el lloc on viuen. Ho fan cada dia, des de l’educació, des del voluntariat i des de la suma de la diversitat de la nostra societat.

Perquè la pàtria també es construeix des del lleure. I perquè no podrem ser lliures si els nostres infants i joves no estimen la terra que volen alliberar.