Foix i l’alliberament dels nazis

Aquest 2026, com cada any, el 19 d’agost, se celebra el 81è aniversari de l’alliberament dels nazis de la ciutat agermanada de Foix, que foren expulsats gràcies al suport de guerrillers espanyols i maquis francesos, que pagaren molt cara la llibertat. Fou un punt àlgid de la història de la ciutat. Per copsar-ho, comparteixo un fragment del llibre La libération de l’Ariège escrit per Claudi Delplà (1934-2017), professor d’Història, corresponsal del Comitè d’Història de la 2a Guerra Mundial, occitanista i humanista, amb qui vaig poder gaudir de més de 25 anys d’una bona amistat.

“El 19 d’agost del 1944 seguint ordres del Comandant Robert (J.A. Alonso), cap d’Estat Major, els grups de Resistència es varen reagrupar a Pas de Calzan en un comboi dirigit per Madrilès (Pedro Abascal) i el comandant en cap, Royo, així com el major Aube (Bigeard) i el seu grup, el major anglès Probert, el tinent Goffin, el canadenc Deller, el francès Grangeaud i Adolphe Canovas, recuperats per les forces aliades. L’atac començà a la Villa Lakanal, presa per la Luftwaffe, que va fugir. L’estació l’alliberà un grup de guerrillers i treballadors ferroviaris. Van prendre la prefectura i van irrompre a la ciutat vella, alliberant-la. Els homes dirigits per Cánovas atacaren la defensa alemanya que custodiava el Pont Vell i l’alliberaren. Un tren de soldats nazis entrà a l’estació i la lluita esclatà d’immediat amb els ferroviaris de la Resistència i reforços de Pàmies. Dos alemanys, una dona i el conductor del tren moriren. El 2n Batalló Guerriller, dirigit pel Comandant Alberto (Alfonso Gutiérrez), arribà per Montgailhard. Alguns creuaren el riu Arieja, alliberant la presó i avançant cap al centre; d’altres reforçaren la defensa al pont. Sota pressió, els alemanys es van retirar al Lycée Gabriel Fauré. Mentre el Comandant Aube (Bigeard) mantenia l’escola metrallada des de la barbacana, el Comandant Alberto disparà trets de morter, en foc simultani, essent decisiu per la rendició dels alemanys. Des de les muntanyes del voltant dispararen maquis francesos, guerrillers espanyols i diverses xarxes de la Resistència. El capità Gisquet, amb un perfecte idioma germànic, contactà amb el comandant alemany, Rau, fent-li entendre que resistir era inútil. El major Probert li parlà també, i la presència d’un oficial britànic desconcertà de tal forma els alemanys que es rendiren. En total moriren tres persones. Hi havia prop de 200 presoners. Era de nit quan el tinent coronel Aubert (Albert Souyris) va crear el Comitè d’Alliberament. El comunista Jean Lagarde va ser nomenat president del mateix i alcalde provisional de Foix. L’impressor Gabriel Prosper també va ser alliberat, es va convertir en president del CDL i prefecte. Ernest de Nattes va ser nomenat copresident. Foix, alliberada, era joiosa, però la batalla seguia. L’endemà, 300 soldats alemanys des de la muntanya es reagruparen a Tarascó i baixaren cap a Foix. L’estat major de la Resistència organitzà la defensa, era la batalla de Prayols, on el grup Camille del tinent Claret de Goulier els derrotà totalment.”

Aquest és el relat d’un esdeveniment local que fou vital per a l’inici de l’alliberament de França, que es clogué amb l’alliberament de París el 25 d’agost del 1944 així com la resta d’Europa del domini nazi, amb la rendició de l’exèrcit alemany i la signatura de l’armistici el 8 de maig del 1945.