Agraïment infinit
També és un punt i a part la deixadesa de molts carrers, que quan hi passes i veus els forats dels arbres que ja no hi són... haurien de ser-hi i donar ombra. Quan els replanten? M’ho pregunto cada any. Això passa en carrers molt cèntrics. No parlo de barris.
La ciutat de Lleida no és amable; és molt bruta. Potser sí que ho fem entre tots. Però a mi em van ensenyar de petita a no llençar cap paper a terra. A la butxaca, fins a arribar a casa. Que, per cert, al carrer Pius XII, el contenidor d’orgànica el va apartar algú i el va deixar al carrer del davant, per poder aparcar el seu cotxe. El contenidor segueix allí, amb la qual cosa has de travessar el carrer i anar fins a la cantonada, que no és a prop.
No segueixo, però, a qui correspongui, que faci un tomb, vegi i prengui apunts del que he dit.
He llegit algun escrit al respecte i ho corroboro: Lleida està molt deixada.
Panamà prohibeix de forma taxativa que els estrangers exerceixin desenes de carreres i enginyeries, reservant-les només per a nacionals, a banda d’oficis com el d’agent de seguretat. Turquia prohibeix als estrangers exercir oficis com el d’odontòleg, infermer, farmacèutic, veterinari, director d’hospitals o advocat, els quals estan limitats a ciutadans turcs. El Japó manté grans barreres i restriccions de llicències per a estrangers en professions sanitàries com metges, dentistes, farmacèutics, infermeres i veterinaris. Exercir l’advocacia també requereix permisos excepcionals molt estrictes del ministeri de Justícia.
La immensa majoria dels països del món prohibeixen que un estranger exerceixi com a policia, militar, jutge, diplomàtic o funcionari públic d’alt rang, ja que exigeixen la nacionalitat nativa per motius de seguretat nacional.
No sé si Lleida millora
En llocs com Espanya o la Unió Europea, no està prohibit que un estranger exerceixi professions com la medicina, l’arquitectura o el dret, però no es pot fer sense abans convalidar o homologar oficialment els títols universitaris estrangers.
