“L’ABCDE” de la prioritat nacional

Menys discursos, més unilateralitat amb prou recursos pels bombers, pagesos, sociosanitaris i educadors! Segons la IA, “la «Prioritat Nacional» és un principi polític que defensa que els nacionals d’un país han de tenir preferència als drets socials”. Popularment, “primer els de casa”.

Res més lluny!: més control, regularització i integració de la immigració i, sobretot, fora la xenofòbia i el racisme. La veritable prioritat hauria de ser el respecte al Dret i a la dignitat de totes les persones, d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU el 10 de desembre de 1948. Com l’ABCDE dels protocols d’emergència, seria la nostra Prioritat Nacional.

A: Autodeterminació. La Carta de les Nacions Unides reconeix el principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles, també recollit en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ratificat per Espanya, publicat al BOE del 30-4-1977 i formant part de l’ordenament intern de la CE del 78, segons els seus articles 10.2 i 96. El Referèndum d’Autodeterminació de l’1-O i la DUI del 27-O de 2017 resten aprovats i no derogats pel Parlament català, malgrat que no estan publicats al DOGC per al seu reconeixement nacional i internacional. Cal implementar aquest mandat del poble català, l’únic autèntic sobirà.

B: Botiflers. Històricament, el terme designava els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió. Avui són els del Felip VI i contraris a defensar la seua pròpia llengua i país (PPCC). Amb tot el respecte a la pluralitat d’idees, cal unitat estratègica del tot i en tot.

C: Català, llengua oficial i vehicular. Cal defensar el català i garantir-ne l’ús normal a Catalunya i PPCC. El cas del diputat Padrós, d’odi i discriminació, per parlar català a la policia del DNI de la Jonquera. Més infàmia. La llengua és cohesió i no confrontació!

D: Dèficit català. És la diferència de l’aportació catalana en impostos a l’Estat (prop del 20% de la recaptació total estatal) i el retorn en inversions a Catalunya (menys d’un 14%), més la usura del FLA (Fons de Liquidació total d’Autonomies), un abús de finançament a rèdit de l’Estat pagat pels territoris perifèrics, malanomenades Autonomies. Només el País Basc i Navarra tenen un concert econòmic independent de la Hisenda espanyola. A Madrid, el partit de Junts hi defensa el concert econòmic català i abolir el FLA. Dels 5.000 milions de més del “regal promès” pel nou finançament estatal, versus el malvat espoli de més de 21.000 milions/any. Prou estafa fiscal! Fins quan ser cornuts i pagar el beure?

E: Espionatge. Els catalans/es, independentistes sobretot, sempre n’han estat l’objectiu com a GOIP, col·lectiu reprimit (TJUE 2023), aplicant-hi el “Dret penal de l’enemic”, per part del clavegueram del CNI i de la policia patriòtica. Què se’n sap fins ara del Catalangate, cas d’espionatge, amb 65 víctimes identificades ja, sense suport judicial, i publicat el 2022 pel setmanari estranger The New Yorker? Que ho preguntin a l’excomissari Villarejo per què els atemptats a Barcelona i Cambrils, el 17 i 18 d’agost del 2017, són encara secret d’Estat, per raó del confident del CNI, l’Abdelbaki es Satty, imam a Ripoll. Quina responsabilitat és de l’Estat espanyol? Per acció, omissió o cap?

Prioritat Nacional? Pau i més Pau, Justícia i Amnistia! I com diu el lema de la Diada de l’11 de setembre de 2026: “Hi soc. Hi som: pel present i pel futur. Independència!”