Planificar, actuar i transformar
REGIDOR D’ACCIÓ I INNOVACIÓ SOCIAL I DE LES PERSONES GRANS
El sensellarisme és probablement una de les realitats socials més complexes que afronten avui les ciutats. No és un fenomen exclusiu de Lleida, ni té una única causa ni admet solucions simples. Està relacionat amb l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral, les migracions, la salut mental, les addiccions, les ruptures familiars i altres situacions de vulnerabilitat. Precisament per això necessita alguna cosa més que respostes puntuals: necessita model, planificació i capacitat de resposta.
Aquest és el camí que Lleida va iniciar a principis del mandat. Tres mesos després de constituir el govern vam presentar un nou Model d’Inclusió. Alguns el van considerar massa ambiciós. Tres anys després, una part important d’aquell model ja és realitat i la resta està en execució.
Hem assegurat el finançament per desplegar-lo. Davant l’advertiment que Lleida podia perdre 4 milions d’euros destinats a un equipament, vam reformular el projecte i avui tenim més 6 milions d’euros compromesos per desenvolupar diferents recursos.
S’ha construït i posat en funcionament el primer Centre d’Atenció a Temporers, amb 32 noves places. Hem traslladat el dispositiu d’hivern a un espai més digne i garantir espais separats per a les dones. Hem impulsat un nou contracte de gestió dels equipaments estacionals que dona continuïtat als professionals durant tot l’any, perquè la intervenció no acabi quan es tanca un dispositiu, sinó que permeti generar vincle, fer seguiment i treballar itineraris de sortida del carrer.
També hem creat la Taula Interdepartamental de Vulnerabilitat, incorporant administracions, serveis i entitats socials. Per afrontar un problema primer cal conèixer-lo. Necessitem dades reals, compartir informació i abordar conjuntament les situacions més complexes.
I continuem avançant en el projecte executiu del Hub Cívic de Balàfia, parlant, informant i fent un equipament de referència per a persones en procés de sortida del sensellarisme. Avancem també Hub Acadèmia, així com per tenir dos Centre d’Atenció a Temporers més que ens permetrà alliberar pisos per dedicar-los a projectes tan efectius com el Housing First i Housing Led perquè totes les persones que dormen al carrer necessiten el mateix recurs.
La campanya agrària d’aquest estiu, amb una arribada de persones molt superior a la d’anys anteriors, ha posat a prova aquest model. I hem tingut les eines per respondre: capacitat per activar equipaments d’urgència, sistemes per gestionar-los amb professionals i serveis adequats, i mecanismes per analitzar què estava passant i actuar sobre les causes. Un model no evita situacions excepcionals; ens permet estar més preparats per afrontar-les.
Però Lleida no pot afrontar sola un fenomen que afecta les principals ciutats. Aquesta setmana hem estat amb la Sindicatura i els 25 principals ajuntaments de Catalunya, per treballar en l’Acord de País per a l’abordatge del sensellarisme, que ha de permetre avançar en dades compartides, finançament i l’objectiu d’acabar amb la pernoctació al carrer l’any 2035. Participem també en els treballs de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme.
Necessitem aquesta corresponsabilitat. I s’estan produint avenços: aquesta campanya, per primera vegada, la Generalitat ha habilitat un dispositiu fora de Lleida per acollir persones arribades sense contracte. També estem avançant amb el Departament de Salut en un projecte que permeti abordar conjuntament la dimensió social i sanitària del sensellarisme.
I tot això s’ha de fer reconeixent la gran feina de les entitats socials, incorporant la seva acció, experiència i els seus professionals a les polítiques públiques. Avui Lleida té més recursos, més planificació, més taules de diàleg, més places, més professionals, més coordinació, més finançament compromès i nous equipaments en desenvolupament; i menys improvisació que fa 4 anys.