Nits Àtiques (I)

Aulus Gel·li, nascut entre el 125 i el 128 dC, va formar part de l’elit intel·lectual romana en temps dels Antonins. Serveixi aquest exemple: era molt amic de Favorí, que al seu torn formava part del cercle més íntim de l’emperador Adrià. Era filohel·lenista, com molts, i, per tant, després de formar-se en gramàtica i retòrica a Roma, va continuar els seus estudis a Atenes. De retorn a la capital de l’imperi va exercir de jutge, sense abandonar mai el conreu de les lletres. Nits Àtiques és una miscel·lània curulla d’erudició i de gràcia que ens ofereix, a través d’assaigs breus, un retrat apassionant de les societats grega i romana: les lleis, les virtuts i els vicis, els déus, les tradicions d’una civilització la influència de la qual perdura amb força entre nosaltres.

–«Discurs del censor Metel Numídic encoratjant els romans a casar-se: “Si poguéssim, Quirits, passar sense esposa, tots ens estalviaríem aquesta molèstia, però ja que la natura ens ha demostrat que no es pot viure amb elles de manera prou còmoda ni tampoc es pot viure sense elles, cal pensar més en el benestar continu que en el plaer breu”.»

–«L’epitafi de Plaute, escrit per ell mateix: “Des que Plaute és mort, la Comèdia està de dol, l’Escena està deserta, el Riure, l’Esbarjo, la Broma i els innumerables Ritmes, plegats no paren de plorar.”»

–«Favorí solia dir sobre Plató i Lísies: “Si treus o canvies alguna paraula del discurs de Plató, encara que ho facis molt hàbilment, li restaràs elegància; si el discurs és de Lísies, li restaràs significació.”»

–«El famós rètor Demòstenes va visitar la caríssima meretriu Laia, la coríntia. Laia li va demanar deu mil dracmes –això en la nostra moneda equival a deu mil denaris–. Demòstenes, espantat i sorprès per la gran petulància de la dona i per la gran quantitat de diners, va dir mentre se n’anava: “Jo no compro penedir-me per un preu tan alt.”»

–«Fins i tot el cínic Diògenes va servir en l’esclavitud. Quan el corinti Xeníades el volia comprar i va preguntar-li quina era la seva habilitat, Diògenes va dir: “Sé comandar homes lliures.” Aleshores Xeníades, admirat de la seva resposta, el va comprar, el va alliberar, li va presentar els seus fills i li va dir: “Aquí tens els meus fills perquè els comandis.”»

–«A Roma les corones militars eren nombroses: la triomfal, l’obsidional, la cívica, la mural, la castrense, la naval, l’oval i la d’olivera. (…) Hi ha termes militars amb els quals sol ser anomenat l’exèrcit format d’una certa manera: front, reserva, falca, cercle, munió, tisores, serra, ales, torres. En una legió hi ha seixanta centúries, trenta maniples i deu cohorts.»

–«Alexandre va escriure una carta a la seva mare, encapçalada així. “El rei Alexandre, fill de Júpiter Ammó saluda a la seva mare Olímpia”. Olímpia va contestar. “T’agrairé, fill meu, que callis i que no em denunciïs ni m’acusis davant Juno; ella, sens dubte, m’imposarà un gran càstig si tu en les teves cartes declares que soc concubina del seu marit.”»

Aulus Gel·li, un cronista indefugible del seu temps.