Lleida mereix més
Cap de l’oposició a la Paeria
Sempre he entès la política com una responsabilitat i com un servei a les persones. Governar no és ocupar una cadira, administrar la rutina ni perpetuar-se en el poder. Governar és prendre decisions, assumir responsabilitats i aconseguir que la vida de les persones sigui millor. I per fer-ho calen valors que considero irrenunciables: honestedat, rigor, eficàcia, sentit comú i compromís.
Crec en una política que dona la cara, que compleix la paraula i que entén que els recursos públics són de tots. Cada euro que administra un ajuntament prové de l’esforç de les persones i, per tant, s’ha de gestionar amb la màxima responsabilitat. La bona gestió no és una opció, és una obligació. I l’eficàcia tampoc no és un eslògan: és garantir que els serveis públics funcionin, que els carrers estiguin nets, que els barris estiguin cuidats, que l’administració respongui i que les necessitats de les persones no quedin atrapades en la burocràcia.
Però Lleida necessita alguna cosa més que millorar la gestió. Necessita un canvi de model. Un canvi necessari no només per al present, sinó també per al futur de les pròximes generacions.
No podem normalitzar la degradació de l’espai públic, la inseguretat, l’incivisme ni la pèrdua de respecte per les normes de convivència. No podem resignar-nos que allò que és de tots deixi d’estar ben cuidat o que els veïns hagin d’acostumar-se a conviure amb problemes que requereixen decisions i solucions. Una ciutat que no cuida els seus carrers, que no protegeix la convivència i que no actua davant dels comportaments incívics acaba perjudicant, sobretot, aquelles persones que compleixen, treballen i respecten els altres.
Hem de deixar enrere determinades polítiques de bonisme que, amb la voluntat de no afrontar els conflictes, acaben ajornant les solucions. Ser una ciutat inclusiva no vol dir renunciar a l’exigència; ser solidaris no vol dir deixar de fer complir les normes. Cal combinar les oportunitats amb les responsabilitats, els drets amb els deures i la protecció social amb el respecte a les regles que ens permeten conviure.
També hem de recuperar un valor que considero fonamental: la cultura de l’esforç. Vull una Lleida que reconegui i premiï les persones i famílies que s’esforcen, que treballen, que emprenen, que estudien, que aixequen cada dia la persiana i que volen progressar amb el seu propi treball. L’Ajuntament ha de ser al costat d’aquestes persones, facilitar-los les coses i generar oportunitats, no posar-los obstacles.
La igualtat d’oportunitats ha de significar que tothom pugui avançar, però també que l’esforç, el compromís i la responsabilitat tinguin el reconeixement que mereixen.
Després de més de quaranta anys de governs d’esquerres a Lleida, amb una llarga, agònica i pesada trajectòria socialista, crec que és legítim plantejar la necessitat de superar una manera de gestionar la ciutat que ha estat massa temps al capdavant de la Paeria. No es tracta simplement d’un canvi de sigles o de persones. Es tracta d’un canvi de mentalitat, de prioritats i de model.
Com a cap de l’oposició, tinc clar que Lleida té potencial, talent i ciutadans que volen una ciutat millor. Una ciutat neta, segura, ordenada, dinàmica, amb oportunitats, amb serveis públics dignes i de qualitat i amb una administració que estigui al costat de la gent.
Vull una Lleida que protegeixi qui compleix, que actuï davant de qui incompleix, que reconegui l’esforç i que garanteixi la convivència. Una ciutat on les persones tornin a sentir-se orgulloses dels seus barris i on el futur no estigui condicionat per la resignació. Una Lleida amb il·lusió.
Perquè governar no és gestionar el pas del temps ni acumular anys al poder. Governar és tenir un projecte, prendre decisions i millorar la vida de les persones.
Lleida no necessita més del mateix. Necessita una altra manera de fer, una altra manera de gestionar i, sobretot, una altra manera d’entendre la ciutat. El futur de Lleida ha de ser el futur de les persones.