El costat bo de les coses

Burlar-se d’ells mateixos, dels seus tòpics, de les manies i de la forma de ser, als francesos mai no els ha tallat. Forma part d’un sentit de l’humor en el seu vessant més ampli i natural. Això ho vam veure a la pel·lícula Benvinguts al nord, de Dany Boon, en què va utilitzar tots els deixos dels del nord i la seua peculiar forma de parlar. Això no va ofendre a ningú, fins i tot va ser un èxit enorme de taquilla. Una mica més enllà, en el gènere en el qual se senten tan còmodes els francesos, va anar el film Intocable, d’Olivier

Nakache

i Eric Toledano, en el qual un ric amargat i en cadira de rodes aprèn la joie de vivre gràcies a un cuidador molt especial provinent de la França marginal, però carregat d’optimisme.

El tema d’abordar dins d’una comèdia un aspecte delicat és assumir riscos però sense entrar en l’humor carregat de sal grossa, no ferir la sensibilitat de l’espectador, no intentar fer-se el graciós amb coses que no ho són, i ves per on, Intocable va arribar al cor, fins i tot en moments difícils, parlant de cara, sense frases llastimoses, ni sentiment de pena, buscant i trobant la normalitat sense carregar les tintes per buscar una compassió impostada.

Ara arriba una altra comèdia que camina per la corda fluixa, que en qualsevol moment podria caure en l’ofensa, però Sobre ruedas és tan simple en el plantejament que no molesta, perquè el que més ens arriba és el ridícul del personatge per si mateix.

En la seua òpera prima com a realitzador, l’actor Franck Dubosc, que també té el paper protagònic en aquesta cinta, ens remet a un subjecte amb bona sort a la vida, gerent d’una marca internacional de sabatilles esportives, madur i amb bona planta, i amb possibles, però que també és un impresentable seductor, cregut i mentider compulsiu, capaç de qualsevol estratagema per aconseguir el seu objectiu, que no és cap altre que el de sumar conquestes.

L’embolic, el nus i centre en què es basa la pel·lícula no és cap altre que el de fer-se passar per una persona discapacitada per poder triomfar amb la veïna de l’edifici on vivia la seua mare, morta recentment, i al fet de conèixer la germana d’aquesta, que va en cadira de rodes. Sobre ruedas és una comèdia al voltant de l’engany, però també és una espècie de presa de consciència, d’una història d’amor en què Franck Dubosc maneja sentiments oposats, de culpa i rebuig, entrant directament a l’àmbit afectat i ensucrat sense complex per trobar la normalitat a través d’una boja metamorfosi personal que condueix a una història d’amor que busca el costat bo de les coses.