Modernitzar el superheroi

Quan un superheroi acumula tanta història a través de dècades en còmics, sèries i pel·lícules –la seua primera aparició en paper va ser el 1938–, té per dret propi un lloc en la memòria col·lectiva. Una altra cosa és que les noves generacions, si no són fans del personatge, no recordin més detalls que és un tipus que vola amb un vestit blau i una capa roja, que va venir d’un planeta destruït i que té superpoders que utilitza per salvar el món que l’ha adoptat. Per entrar en detalls sobre el personatge, o es té marcat com una preferència o una certa edat. Això ve a tomb perquè s’ha qüestionat molt si calia aquesta nova entrega sobre l’Home d’Acer. Doncs per què no, ja que a Christopher Reeve, Margot Kidder o Gene Hackman bona part del jovent actual no els recorden perquè formen part d’un univers desfasat per a ells i de pura nostàlgia per als més veterans. El cert és que aquest Superman firmat per James Gunn, especialista en pel·lícules de superherois atípics com Guardians de la Galàxia o L’Esquadró Suïcida, posa ritme a la història, funciona in crescendo i aporta algunes singularitats noves. Aquest Superman es veu sumit en un mar de dubtes i en un sentit de demostrar tot el que representa ser humà.

Gunn col·loca problemes geopolítics de manual que podríem assimilar amb els actuals, amb un dictador imbècil amb accent de l’Est i un país armat fins a les dents contra un altre de desprotegit –bé, no tant–, i un brivall històric com Lex Luthor, aquí encarnat per Nicholas Hoult, que no arriba al nivell d’aquell cínic Gene Hackman però que passa amb nota el seu rol de tipus obsessiu ficat en noves tecnologies, perillosos universos de butxaca i la manipulació de les xarxes, per ser la perfecta nèmesi d’un Superman que ja amaga poc la seua doble faceta de superheroi i de periodista aparellat amb el seu amor pretèrit Lois Lane, paper interpretat per Rachel Brosnahan.

David Corenswet té cara de bon noi, una mica insípid, però que s’escarrassa, i reparteix tanta llenya com rep dins d’uns efectes especials dignes dels temps en què vivim. Té planta, malgrat que gràcia més aviat poca. Això l’hi roba Llanterna Verda (Nathan Fillion), de La Lliga de la Justícia, i sobretot, l’estrella de la funció, l’absolutament embogit gos amb poders Krypto.

Superman

Superman dona el que promet. És una correcta revisió del mite, però com en tot, hi haurà qui quedi fascinat per la nova proposta mentre que decebrà d’altres i, al mig, aquells als quals no els farà ni fred antàrtic ni calor solar.