Els testos s’assemblen a les olles
No ens posarem ni formidables ni exquisits. La comèdia esbojarrada també és cine. Sempre ho ha estat, aquesta comèdia ximple que t’evadeix, et distreu. És un divertiment per fer riure, i Agárralo como puedas ho aconsegueix a base de gags i despropòsits absurds que, per aquesta mateixa raó, aconsegueix que l’espectador predisposat a això s’ho passi bé en una hora i mitja ben farcida de maldestres i extravagants situacions protagonitzades per un Liam Neeson entregat, al qual no li cauen els anells interpretant el matusser i desastrós tinent Frank Drebin Jr., digne fill d’aquell Dreblin inútil però amb sort a qui donava vida l’inoblidable Leslie Nielsen en una exitosa trilogia dirigida al seu dia per David i Jerry Zucker juntament amb Jim Abrahams, també responsables d’aquella joia de l’humor paròdic com va ser Aterriza como puedas.
Ara, Akiva Schaffer, foguejat en tasques de guió al popular programa televisiu Saturday Night Live, recupera l’essència d’aquell humor absolutament desmarxat aconseguint que Liam Neeson, sense perdre la seua impertorbable expressió facial, juntament amb Pamela Anderson, que és a l’altura de les circumstàncies i que sorprèn per la seua vena còmica, ens recordi que és un tipus dur i que continua repartint hòsties com pans –una cosa molt habitual és la seua filmografia–, però aquí tan desastrós i heroi sense pretendre-ho com ho era el seu pare de ficció.
La història és simple, s’adapta als nous temps i el dolent és un multimilionari tecnològic que vol portar a terme un pla diabòlic a través d’un aparell que canvia el caràcter de la gent –paper interpretat per un excel·lent actor com és Danny Huston, fill del gran John Huston–, un fet que d’una manera, com sempre imprevisible, Drevin haurà d’evitar per pura casualitat, o per la tendència a malinterpretar cada pista o detall que se li presenta.
Agárralo como puedas, que en algun moment ret homenatge a la seua font d’inspiració, es manté gràcies a algunes escenes hilarants, com un cap de setmana hivernal en una cabana amb ninot de neu gelós i amb forta tendència criminal, la impossibilitat que el personatge pugui prendre un cafè ja que sempre alguna cosa o algú li ho impedeix, o com quan espien la parella i es tergiversen alguns moments suposadament obscens que s’observen a través de les cortines.
agárralo COMo puedas
Que aquesta comèdia és intranscendent, doncs sí, però té aquell aire de les forassenyades històries que hom recorda amb simpatia perquè tot és un disbarat, un elogi de l’inútil, una successió de gracioses situacions amb l’únic propòsit de divertir, que no és poca cosa.
