Els motius de la María
Aquesta és una pel·lícula aparentment petita, discreta i una mica velada entre el so i la fúria d’altres estrenes que comercialment aclaparen la cartellera, però Adorable és senzillament un profund, poderós i realista estudi sobre el que nia a l’interior de l’ésser humà, aquí, concretament en la María, una dona desbordada amb quatre fills –dos del seu anterior matrimoni–, i la seua relació amb un segon marit que per motius de feina és poc a casa. Una dona a qui se li acumulen els sentiments, la seua vida mal portada, que la porten a descarregar la ira, el seu costat fosc, plena d’enuig per aquesta deriva personal, per com canvien les coses malgrat tot, la qual cosa no controla i l’exaspera.
La directora i guionista Lilja Ingolfsdottir, a través d’un matrimoni en crisi que arriba al seu punt àlgid quan ell li demana el divorci davant d’aquesta incontrolable situació, ens condueix a un espectre molt més íntim, esquinçador per fora i per dins d’una dona que gestiona malament el seu control anímic, cosa que l’encamina a una situació que la desespera i que lluita per remeiar. La María, personatge excel·lent per una magistral interpretació de l’actriu Helga Guren, destapa tots els seus defectes, les solituds, la seua incapacitat per no ser desagradable, enojosa, en alguns moments carregosa, que l’han portat a una deriva emocional important. Aquest treball funciona amb un inici amorós i optimista, amb una relació prometedora, d’aquelles que uneixen fortament una parella, però en el pas dels anys aquesta convivència mal assimilada anuncia la tempesta. Ella estima, però el ressentiment la porta a deslligar vincles afectius amb la seua filla, amb la seua mare i, sobretot, amb aquest home que no vol perdre malgrat no poder evitar els seus cops agres i incontrolables.
Adorable
Adorable bé podria semblar una història sobre les relacions entre un matrimoni, però és molt més. És un potent intent de reconduir els sentiments de culpa, d’indefensió i aquest desig de desterrar tant rancor, trobar la fórmula perquè la comprensió entri en el fur intern i pugui deixar anar el llast. A través d’una aparent senzillesa, d’escenes de la vida quotidiana, hi ha en aquesta història magníficament explicada un pòsit enorme sobre l’ésser humà i les seues contradiccions, sobre la capacitat de parar i reflexionar abans que el drama t’inundi. Això converteix Adorable en una magnífica pel·lícula, precisa, sense fissures, traçada amb mà mestra que no necessita extraordinàries ostentacions visuals perquè el que de veritat importa és en el seu interior, en com es gestionen els sentiments, i això la fa real com la vida mateixa.
