El lloc del fill

Un pare vidu, esforçat treballador del ferrocarril i veterà exsindicalista al nord de França, amb dos fills d’uns vint anys que s’estimen però en fons i forma diametralment oposats. Un a punt d’ingressar a la Sorbona, tranquil i conciliador; l’altre, que en la normalitat del dia a dia té un fort vincle amb un pare que veurà d’una manera inexorable com aquest últim és absorbit per les idees feixistes d’una joventut ultradretana que el condueix al desencant social, a la rebel·lia, al sentit de la violència que inevitablement va construint un drama dins del si familiar i que porta una família normal a convertir-se en una família desestructurada, abocada a la incomprensió entre els seus membres i al fracàs emocional.

Jugar con fuego, adaptació de la novel·la de Laurent Petitmangin, amb un fort to dramàtic, ens atansa a aquest espès núvol ultradretà que va envaint bona part d’Europa, però ho fa des d’una perspectiva íntima, familiar, en la qual la tristesa i els esdeveniments que se succeeixen ho envaeixen i absorbeixen tot. Una situació que es va tornant hermètica, tensa, gairebé impenetrable, a la figura d’un jove xop d’idees que xoquen frontalment amb el rebuig d’un home que veu, impotent, com la desaventura va calant en el petit cercle que més estima, al qual ha dedicat amb absoluta entrega bona part de la vida. Per això, es crea en si mateix un sentiment de culpa per no haver pogut o sabut reaccionar davant dels canvis de conducta d’un jove cada vegada més distanciat de l’entorn que l’albergava i, al seu torn, més arrelat en la visceralitat d’un pensament que el separa d’altres realitats que no siguin el profund odi envers tot allò que condemna com a diferent.

Les germanes Delphine i Muriel Coulin fan que la pràctica totalitat de la trama descansi en la sobrietat i mesura d’un gran actor com és Vincent Lindon, en la seua desvalguda mirada, en el seu enfosquit i afligit rictus facial, en la impotència davant dels fets i les situacions que ho deformen, creant en ell desassossec i una gran aflicció personal. Una interpretació que li va valer la Copa Volpi al millor actor al festival de Venècia de l’any passat. Un Vincent Lindon que guarda en la seua filmografia no poques pel·lícules de caràcter social i compromès.

Jugar con fuego

Jugar con fuego mostra un missatge clar, diàfan, sobre una amenaça latent que es manifesta com un retorn al passat, que va penetrant en les masses, en una joventut radicalitzada. Un fet cada vegada més visible, més alarmant, més perillós i proper.