Entre el turment i la glòria

Escriure sobre el que un dia va escriure un nom universal com és el de William Shakespeare i sobre la seua obra en literatura, teatre i cine, ha estat molt recorregut i mostrat, però el best-seller de Maggie O’Farrell s’interna en l’ànima de l’escriptor, i encara més en la de la seua dona Agnes, i això atorga a la història un punt de distanciament al que ja es coneixia anteriorment. La directora Chloé Zhao, responsable de títols magnífics com The Rider o Nomadland, i algun nyap com Eternals, entra en l’univers shakespearià dirigint i construint el guió juntament amb la mateixa O’Farrell, des del desconsol, el lament entorn d’una pèrdua que remourà els fonaments emocionals d’una família, sobre el drama que els assola i trenca l’harmonia, sobre el rampell amorós d’una parella que s’estima i sent una fascinació mútua que trontolla.

William i Agnes mostren les seues armes seductores en la bonica profunditat del bosc, ell com un escriptor que es deslliga del jou patern per ser Shakespeare; ella, amb la seua poderosa personalitat, vinculada a la naturalesa, a la terra, al coneixement de la falconeria i de les plantes, com ho van ser la seua mare i la seua àvia, titllades de bruixes. De la seua relació naix Susanna i, posteriorment, els bessons Judith i Hamnet. Tot és harmoniós a Strafford, però William ha de triar entre quedar-se com a granger i escriptor a l’ombra o seguir el seu estímul de sobresortir a Londres. La seua absència, el sentit d’abandonar els seus, s’impregna en Agnes. La seua decepció no és callada, no es conforma amb aquestes fugides, però sap que l’impuls d’aquell home cridat a aconseguir la glòria és imparable.

A Hamnet, amb uns actors magnífics com Paul Mescal i, aquí sobretot, Jessie Buckley –tots dos irlandesos–, tot s’inunda de tristesa quan la tragèdia els traspassa. La resistència a perdre allò que estima fa d’Agnes un ésser que transmet desconsol i causa un sentiment de culpa per part d’un pare absent quan arriba la mort a casa seua.

Hamnet

Hamnet es basa en la fotografia d’un mestre de la llum com el polonès Lukasz Zal, habitual en les excel·lents pel·lícules de Pawel Pawlikowski, i en la música de Max Richter, que enriqueix aquesta història i tot el que l’envolta. Aquest drama personal que va portar Shakespeare a estrenar a The Globe quatre anys després de la mort del seu fill la tragèdia de Hamlet, marcant els moments finals d’aquesta sensible i admirable pel·lícula quan Agnes entén al veure l’obra que l’art expressa sentiments, i que s’accepta el comiat i comprendre’s amb tan sols mirar-se l’un a l’altre.