Crònica d’una tragèdia
Quan una història filmada està basada en fets reals no s’hauria de fabular ja que es treballa amb els motllos d’una realitat, i més quan es tracta d’una tragèdia, ja que la mirada cal concentrar-la tant cap a les persones que van morir com en les que van intentar salvar-les posant en perill les seues vides per rescatar les d’altres. Així ho ha entès amb Balandrau, vent salvatge el realitzador Fernando Trullols i s’agraeix. Tot remet a un elaborat procés tant d’efectes com de guió. No es relaxa en el dolor sinó que el mostra des de la consideració cap a les víctimes, els seus familiars que van viure terribles hores d’incertesa, d’aflicció compartida, i tots els que es van veure implicats d’una manera o altra aquells dies.
La història d’un sinistre que va tenir lloc el 30 de desembre del 2000 va ser descrit al llibre firmat pel meteoròleg Jordi Cruz titulat Tres nits de torb i un cap d’any (2018), un treball que al seu torn va inspirar Guille Cascante per realitzar el documental Balandrau, infern glaçat (2021), amb diversos testimonis i, en especial, el de Josep Maria Vilà, l’únic supervivent, que va aguantar durant més de quaranta-vuit hores les inclemències d’un temps immisericordiós, i després d’aquella feréstega tempesta amb un vent inclement que porta el nom de torb va convertir una simple excursió en una trampa mortal, sent rescatat per aquests herois anònims que van aconseguir portar-lo de tornada, gairebé congelat però amb vida. Uns bombers de Mondragón i voluntaris capitanejats per la figura essencial del Siscu, que van pentinar pam a pam la zona i que amb ull d’àguila va poder distingir la figura d’un ésser resilient que no va voler morir entre la neu dura com el ciment a molts graus sota zero.
Balandrau, vent salvatge, amb voluntat realista, ens trasllada a un temps feliç, amb imatges familiars, de celebració nadalenca, que aporten una espècie de pròleg a un viatge pirinenc sense retorn de cinc companys, inclosa la nòvia de Vilà. Uns primers minuts que queden difuminats pel ferotge pols narratiu del que va passar després, de la desesperació en cada precís pla del que va resultar irremeiable i que finalment es va saldar amb nou víctimes mortals.
Balandrau,vent salvatge
Coneixem altres desastres en llocs on la naturalesa mana, fins i tot diverses revisions fílmiques poderoses i sofertes, però aquesta fa mal. Crea un ambient d’introspecció sobre l’ésser humà, en gran part gràcies a un repartiment que aconsegueix el màxim, que no és altra cosa que creure’ns-la, sentir-la, i que ho fa, com deia John Ford, sense actuar sinó reaccionant.
