Està tocant la meua cançó
El realitzador irlandès John Carney posseeix la capacitat de fer fàcil el que no ho és, amb la intenció d’evitar el drama en situacions que bé podrien assentar-s’hi, en el fet de reivindicar-se sense heroismes des de la perspectiva de la senzillesa i portar les situacions molestes a terrenys en què l’empatia supera qualsevol tipus d’opacitat en la trama, perquè el resultat tingui més gràcia que dissort. Això ja ho va demostrar amb Once o Sing Street, magnífiques pel·lícules sobre persones corrents els sentiments de les quals giren al voltant de la música i de l’estima mútua.
Letras robadas ens atansa a Rick Power, un músic veterà nord-americà que va fixar les seues arrels a Dublín, casat i amb una filla adolescent i que va decidir un bon dia deixar la gira amb el seu grup Octagon per centrar-se en la família. Ara Rick es guanya la vida amb un altre grup de veterans, els Bride and Groove, tocant versions en casaments, fins que en una celebració nupcial coneix un dels convidats, Danny Wilson, un jove americà d’èxit amb una boy band, i que ara despunta en solitari sota la pressió d’un mànager que l’insta amb constància perquè aconsegueixi un tema que arrasi a les llistes. Hi haurà química entre ells, passaran una nit junts tocant lliurement, bevent, somiant, i Rick marcarà els compassos d’un antic tema seu que va compondre per a la seua filla: How to Write a Song (Without You) –Com escriure una cançó (sense tu)–.
Passat el temps, Rick escolta per casualitat els acords de la seua cançó que Danny ha fet seua, que ha recompost i que l’ha portat a dalt de tot. A partir d’allà, naix una lluita de David contra Goliath, una obstinació pel reconeixement quan pel que sembla no hi ha res que justifiqui l’autoria per part de Rick, la qual cosa portarà a trastocar la seua vida familiar, a crear una ansietat irrefrenable i una lluita personal imparable.
John Carney té la capacitat de convertir el que és seriós en còmic, sap comunicar fins i tot l’admiració recíproca entre els personatges principals, promou la dignitat i aconsegueix que l’actor Paul Rudd, molt experimentat en la comèdia, demostri altes capacitats per sobresortir i fer que Nick Jonas també s’hi llueixi, perquè a la vida real Nick coneix molt bé això de tenir milers de fans ja que formava part dels famosos Jonas Brothers.
Letras robadas
Letras robadas té en la cançó principal diferents maneres d’entendre el seu missatge. És una pel·lícula que enganxa, és amable, jovial, no té doblecs, sap oferir les dosis necessàries per agradar. Segurament no és un títol d’una enorme transcendència, però no és insubstancial, té encant, et fa sentir bé, i creguin-me, això s’agraeix i molt en els temps que corren.
