Respecte i emoció

FOLK POP

Verde Prato / Juli

Bustamante & Clara Viñals

Sala: Cafè del Teatre.

Data: 18 de març.

★★★★✩ / ★★★★✩

La veritat és que l’aposta d’aquesta nova edició del MUD per nous espais alternatius per acollir alguns dels concerts d’aquest any és més que lloable. L’únic però com a usuari fidel del festival que poso a la iniciativa és l’estretor de l’horari per poder assistir a tots els esdeveniments amb elsdesplaçaments consegüents i que tot s’hagi concentrat en tres únics dies, massa per al body. En fi, vam haver d’escollir a quins espectacles assistir, tirant pel més còmode que no era altra cosa que centrar-nos en les sessions celebrades al complex de l’Escorxador. Així, després de la jornada d’obertura, la segona va comptar amb dos propostes magnífiques i atraients, a primera vista, concretades efectivament de molt bona manera. D’una banda, el debut entre nosaltres d’Ana Arsuaga, Verde Prato en el seu nom artístic, una iniciativa musical que reivindica la cançó basca d’aire tradicional però tractada des d’una visió expressiva d’absoluta modernitat i sustentada en estructures electròniques en directe o pregravades. Sentits temes propis del seu preciós àlbum, Kondaira heder hura, o interessants versions alienes des de Lourdes Iriondo fins a Kortatu, en un projecte que no s’esporugueix davant de res per aconseguir una veu pròpia i allunyada de gairebé tot. A la segona entrega, la nit es va vestir de gala per oferir-nos una d’aquestes parelles impossibles, la formada per la nostra talentosa Clara Viñals i un dels grans del País Valencià, ni més ni menys que el mític cantautor septuagenari Juli Bustamante. Amb l’únic acompanyament de les seues pròpies guitarres, veus equidistants, aigua i cassalla, a parts iguals, per a un xou en el qual es van fusionar a la perfecció joventut i cap experiència sense estridència i sí, molt respecte i emoció. Composicions d’ambdós artistes, cantades per un o un altre, en duo pur a dos veus, o fent-se, tots dos, harmonies. L’experiència, un recital especialíssim, i la prova fefaent que segons quines reunions SÍ que valen la pena.