Acurada melodia

Fidel a la seua cita anual amb el jazz, la Universitat de Lleida va acollir a la sala d’actes del Rectorat una actuació de les d’altura. En aquesta ocasió l’star convidat no era cap altre que el sensacional trompetista nord-americà Eddie Henderson, una vella glòria de 83 anyassos, però –vagi per endavant– en un estat de forma realment excepcional. Una llarga trajectòria musical, sens dubte, i el fet d’haver conviscut professionalment amb noms tan importants de la història del jazz com Duke Ellington, Herbbie Hancock, Pharoah Sanders, els Jazz Messengers d’Art Blackey, McCoy Tyner, Max Roach, Benny Golson o Dexter Gordon, entre molts herois més, sense entrar en la seua faceta com a metge ja que va ser psiquiatre de John Coltrane, Miles Davis o Thelonious Monk, poca broma.

El cert és que la seua actuació a Lleida va ser memorable, flanquejat per un trio que van completar de forma magnífica el pianista hongarès Matyas Gayer i una secció rítmica composta pel britànic Arne Somogyi al contrabaix i pel bateria irlandès Stephen Keogh, vell conegut aquest de l’afició local, per les seues constants presències entre nosaltres per actuar. En un ambient d’expectació i il·lusió màximes per la presència de músics d’encuny jazzístic tan important, la sessió es va desenvolupar a bon nivell interpretatiu executant-se tot amb una cura melòdica encomiable, no exempta tampoc de passatges de ductilitat que van cridar també l’atenció. Van ser gairebé dos hores flipants, a base de composicions originals pròpies; aquella classe de matèria primera de gran magnitud que els aficionats desitgem escoltar sovint però que no sempre es posa a la nostra entera disposició.

En fi, recordar allò de sempre parlant de jazz en aquests verals.. l’enorme sort que tenim en aquesta beneïda ciutat de comptar amb un promotor del gènere tan diligent i acurat. La pròxima medalla de la ciutat per a ell, que ja li toca algun reconeixement.

No creuen?.