Músic de raça
Tenia moltíssimes ganes de tornar a veure actuar en viu Lluís Sánchez. Des d’abans del seu espectacular i treballat triomf de fa pocs mesos en l’última edició del reality show televisiu català Eufòria, no havia tingut ocasió de fer-ho. Encara guardo fresc en la meua memòria el seu pas per aquells Spring Riot, cantant en anglès i amb reminiscències de The Beatles, Queen, U2, Coldplay o Muse, afavorits per l’estimat Toni Tolmos, que van guanyar l’edició del 2014 de la Mostra Directe de Lleida i que auguraven una professionalitat musical d’allò més esperançadora. Després vindrien els Vernal, aparcant la llengua de Sa Graciosa Majestat Britànica, i amb bones cançons que el Lluís recupera de tant en tant, i aquest pom d’actuacions al carrer Major de Lleida, a imatge i semblança de molts dels grans que es van adobar com a artistes de carrer, a saber, uns joves Bob Dylan, Paul Simon, Al Stewart, Tracy Chapman, Justin Bieber, Beck o el nostre Ramon Mirabet, per posar alguns exemples rellevants i als qui no els van caure els anells picant pedra de la dura per demostrar de forma tan propera i espontània el seu talent i excel·lència musicals.
Aprofitant la seua inclusió com a teloner principal de l’espectacular Julieta en la recent celebració de la festa major de la Universitat de Lleida organitzada pel Consell de l’Estudiantat, i abans de la seua actuació a les Festes de Maig de la ciutat, el proper dia 11 a les 20.00 hores a l’escenari Festes Lleida dels Camps Elisis, vaig preferir veure’l i escoltar-lo en un format de màxima proximitat més adequat per apreciar els matisos. Doncs això, abans d’imposar-se amb tota justícia en el concurs de TV3, aquells que ja el coneixíem i sabíem del seu immens talent ens preguntem per què ficar-se en un desgavell com aquest. Doncs la resposta li ha donat la raó: obtenir un contracte discogràfic; aconseguir projecció i difusió mediàtics que normalment semblen molt complicats; i donar-se a conèixer davant del gran públic encara a risc de poder semblar el típic cantant karaokero disfressat, que acudeix a aquesta classe d’esdeveniments televisius, però que no té, més enllà d’una bona veu i maneres interpretatives correctes, el talent melòdic necessari. Per no parlar de dots d’envergadura per a la composició.
En el cas de Lluís Sánchez, podem afirmar-ho amb coneixement de causa, es tracta d’un músic de raça amb capacitats compositives ressenyables, bona veu i habilitat sobrada com a instrumentista. Ens ho va demostrar amb escreix l’altre dia al Campus de Cappont, en el qual es va graduar fa anys com a psicòleg, valor que li confereix l’estabilitat emocional necessària per triomfar en aquesta jungla depredadora que és el negoci musical.
