Màgia musical
Segurament, el més inesperat de la segona jornada de la present edició del Magnífic Fest 2025 va ser l’actuació dels Malmö 040. Aquest simpàtic quintet barceloní de pop-rock va aportar frescor i molt bon rotllo amb la seua mescladissa de pop, rock i petites dosis d’electrònica, tot això molt ben adobat gràcies a les seues imbatibles harmonies vocals i eficàcia instrumental. Amb so i maneres que, perfectament, podrien portar-nos a la memòria bandes de diverses dècades enrere –poso per cas els Hombres G, Los Ronaldos o Los Sencillos, per exemple–, la seua actuació va ser com una explosió d’energia, desbordant de ritmes contagiosos i una posada en escena vibrant i molt divertida.
Malgrat que no eren, per descomptat, el grup més conegut del cartell, la seua senzilla performance va aconseguir guanyar-se el públic gràcies a la seua innegable originalitat i a la interacció directa amb els assistents, sobreto, el femení més adolescent, que va caure a la seua xarxa sense poder ni voler evitar-ho.
Va venir sense solució de continuïtat Mikel Izal, que durant més de vint anys va liderar una banda homònima assentada a Madrid l’existosa argumentació característica de la qual va ser una alquímia d’indie-pop melòdic i rock grandiloqüent, carregadeta de lletres evocadores d’un univers personal introspectiu i, sovint, bastant difícil de desxifrar del tot. Des de la diàspora del grup, Mikel ha continuat una prolífica carrera en solitari encara que sense allunyar-se del tot d’aquelles maneres que ja li vam conèixer de la seua experiència en format grupal. Com un dels capos del cartell, l’espectacle que va oferir a Lleida va aconseguir assolir un grau altíssim i instantani envers els seus nombrosos seguidors locals, sobretot quan es va llançar a interpretar les seues composicions més populars i celebrades com, entre d’altres, La vida escarlata, La fe, El paraçiso o Hambre, corejades unànimement.
La formació oficiant es va mostrar enèrgica de fons i de formes, alhora que optimista d’esperit i entrega, amb un directe musculós instrumentalment que va convertir el seu xou en un dels moments més destacats i àlgids de la jornada. La qualitat vocal d’un Izal que no va parar ni un instant de ballar, saltar i de provocar bon rotllo a la concurrència, i la seua compenetració perfecta amb la resta de la banda, van ser clau per mantenir l’ambient súper caldejat i crear autèntica màgia musical per a gaudi de tots els presents.
