Elegantíssima

Ja fa uns quants anys que s’utilitza el Fossat de la Seu Vella, al costat del pont llevadís de la fortalesa, per programar durant l’estiu esdeveniments culturals de diversa índole. La música, per descomptat, no és cap excepció i, suposo, que el lector habitual d’aquesta columna de crítica recordarà comentaris sobre concerts anteriors celebrats en aquest marc incomparable. Que fes una temperatura sense gaire calor, gràcies a la suau brisa que no va deixar de bufar durant tot el desenvolupament del xou del Jessie Gordon Quintet, sumat al fet que l’actuació es va programar amb accés lliure absolut de públic, és a dir, un espectacle gratuït cent per cent, la resposta del respectable, per descomptat, va ser massiva i encara que no hi anessin molts dels presents espectadors habituals de les programacions de jazz local, la gent és llesta i, si la cosa val la pena, com va ser el cas, doncs s’apunta a un bombardeig. La veritat és que, malgrat que el quintet d’acompanyament anunciat va observar diversos canvis respecte a l’elenc anunciat prèviament, a saber, Federico Massanti i Xavi Hinojosa al piano i la bateria, respectivament, en lloc de Gerard Nieto i Martín Andersen, es va mantenir Enric Peidro al saxo tenor i Ignasi González al contrabaix, com estava previst. Crec que aquesta va ser la primera ocasió que hem tingut a Lleida de conèixer i veure actuar Jessie Gordon, elegantíssima solista de Perth, Austràlia, una cantant de presència i personalitat exuberants, capaç de defensar en viu i en directe el millor de la tradició vocal de les grans dives blanques del segle XX, com Peggy Lee, Anita O’Day, Chris Connor, Hellen Maerrill o Rosemary Clooney, qui, juntament amb totes les perles de color del gènere, van contribuir a la riquesa i diversitat del jazz vocal femení, deixant un llegat que continua inspirant artistes actuals, com la nostra protagonista d’aquesta agradable nit estival. La gala, que es va allargar hora i mitja generosa, ens va permetre descobrir una intèrpret súper simpàtica i amb un domini de l’escenari i del tempo de la funció més que ressenyables, a més d’un ventall de registres vocals ampli i ric en textures, la qual cosa li va permetre desenvolupar, amb gran facilitat, un repertori transversal per diversos estils jazzístics que va combinar amb enorme naturalitat i mestria. Els seus companys instrumentals, tots vells coneguts de l’afició jazzística local per haver-nos visitat amb assiduïtat més que remarcable, van estar tots a l’altura de les circumstàncies, aprofitant cada un al màxim els espais solistes que Gordon els va anar espaiant al llarg i ample del recital.

Els espectadors ho van saber apreciar i van acomiadar Jessie Gordon i tota la seua gent amb aplaudiments intensos i grans mostres d’afecte, contraprestació justíssima per a una tan grata vetllada jazzística a la llum de la lluna.

jazz