Gran tradició
CaixaForum Lleida va acollir una nova cita del cicle Audicions íntimes amb el concert de Gili-Romaní Hot Jazz Cats, una formació estretament vinculada a la història del jazz tradicional a Catalunya i hereva directa de l’esperit de La Locomotora Negra, una de les formacions jazzístiques més importants i transcendents de la història del jazz català de l’últim mig segle.
La sessió es va desenvolupar en un format proper, pensat tant per al gaudi purament musical com per a la divulgació i l’assumpció de coneixements, comptant amb la presentació i moderació del periodista Xavier Chavarria, que va saber conduir la vetllada amb encert i criteri, aportant context històric i gestionant amb fluïdesa les intervencions i preguntes del públic al llarg del recital. El combo va estar integrat per Ricard Gili, trompeta i veu; Oriol Romaní al clarinet, Federico Mazzanti al piano i Josemi Moraleda al contrabaix, en substitució de Queralt Camps, la titular, baixa a última hora. Músics tots ells amb una sòlida trajectòria en l’àmbit del jazz, en general, i del clàssic o tradicional, en particular, especialment Gili i Romaní, figures emblemàtiques de La Locomotora Negra, com ja s’ha apuntat, formació que durant dècades ha estat el principal referent d’aquesta mena de jazz al nostre país.
El projecte Hot Jazz Cats pot entendre’s, precisament, com una prolongació natural d’aquest llegat, però en un format més reduït, que permet un diàleg més directe entre els intèrprets i una major proximitat envers el públic. Especialitzats en el hot jazz, el dixieland o el swing més primigeni, els músics van desplegar un repertori centrat en les primeres dècades del segle XX passat, amb especial atenció als llenguatges sorgits a Nova Orleans i la seua posterior evolució a Chicago o a Nova York. El programa va combinar estàndards del gènere, blues primerencs, divertits espirituals, i altres molt apreciables composicions, associades a figures fundacionals com Bix Beiderbecke, Louis Armstrong, Jelly Roll Morton o Sidney Bechet, entre d’altres, interpretades amb un respecte escrupolós pels estils originals i, alhora, amb la vitalitat pròpia de músics que coneixen a fons aquest llenguatge.
La trompeta expressiva i comunicativa de Ricard Gili, reforçada per la seua faceta vocal –que bé rememora Satchmo!–, va dialogar amb el clarinet elegant i narratiu d’Oriol Romaní, mentre el piano de Federico Mazzanti va aportar solidesa harmònica i sentit del swing. El contrabaix de Josemi Moraleda va sostenir el pols del grup amb precisió i musicalitat, consolidant un so compacte i equilibrat.
Val a destacar les amenes intervencions de Xavier Chavarria, que van ajudar a contextualitzar cada peça, subratllant aspectes històrics, formals i estilístics, que van enriquir l’escolta sense interrompre per a res el clima del concert. El minicol·loqui final va confirmar l’interès suscitat per una proposta que reivindica el jazz tradicional no com una música de museu, sinó com un llenguatge viu, comunicatiu i plenament vigent.
Jazz
Una audició íntima que va reafirmar la qualitat artística dels Gili-Romaní Hot Jazz Cats i la vigència d’una tradició que, gràcies a músics magnífics com aquests, continua trobant nous espais d’encontre i divertiment amb el públic.
